Cap a Pisa
Bossa d’il·lusions i molta sort
per fer-la arribar prop de la torre.
Amb quatre rodes si que corre
per arribar aviat al jove aeroport.
Capsa de capses i el fum gelat,
primera hora de primavera vera,
s’ha ben esfumat tot d’un volat,
si no fos que els babaus allarguen l’espera.
Ja ha passat corpus i el seu fum;
prenem toscos amb soroll de patum:
Gal·lileu ens acull amb l’astre de llum;
per un cub de gasoil en cal un de ferum.
La bossa il·lusionada es desembarcada,
el calor l’aire càlid ja es trepitja,
per deu peus amunt es torça l’alçada:
Imatge per via tòpica que tothom desitja;
omplir la bossa intima i menys cara,
però cara hi surt si mal s’omple amb pizza.
Rumb ara, motejant de fred el pont calent,
al cub de gasoil que deu estar roent:
Ens porta al nou destí sense presa, anar fent.
Bossa d’il·lusions i molta sort
per fer-la arribar prop de la torre.
Amb quatre rodes si que corre
per arribar aviat al jove aeroport.
Capsa de capses i el fum gelat,
primera hora de primavera vera,
s’ha ben esfumat tot d’un volat,
si no fos que els babaus allarguen l’espera.
Ja ha passat corpus i el seu fum;
prenem toscos amb soroll de patum:
Gal·lileu ens acull amb l’astre de llum;
per un cub de gasoil en cal un de ferum.
La bossa il·lusionada es desembarcada,
el calor l’aire càlid ja es trepitja,
per deu peus amunt es torça l’alçada:
Imatge per via tòpica que tothom desitja;
omplir la bossa intima i menys cara,
però cara hi surt si mal s’omple amb pizza.
Rumb ara, motejant de fred el pont calent,
al cub de gasoil que deu estar roent:
Ens porta al nou destí sense presa, anar fent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada