Bizantins
Després d’un breu tast d’art,
barri menys noble dels amarats;
ara toca el centre més vital:
el bell sestier de Sant Marc.
Ràpid hi vull haver-hi estat,
abans que els guiris disfressats
m’ho deixin col·lapsat tot plegat.
Aqua alta, piazza bella.
Al Florian bona espera.
Sabata, la pell estrafeta.
Repta fang, la noblesa
amb botes sense feblesa;
l’amarament suma bellesa.
Protegeix la ciutat un sant nostrat:
Com un cactus d’aquells florejats,
farcit per dins de complexitat:
Tant metall preciós i poca serenitat,
en tresor bizantí d’un vell català,
que com gran duc s’endiumenjà.
Que cal dir de res més del que hi ha:
Campanello apreciat per tot venecià.
L’Oroggio és pura singularitat,
com ei Sospiri és un amor divinitzat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada