Fruit de la meva primera sessió de psicoanàlisis...

Bondat?

Culpa, culpa, culpa!
I jo creia que era poc responsable
i potser en sóc, i l’únic que faig;
per després guardar-la,
és culpar-me!

Ets bon noi em deien;
mentre jo em temia i també...
em culpava!

Sóc jo pervers?
veia just en els altres
i jo no m’adonava de que...
mai em culpava! De bona gana,
més ben dit mai ho gestionava...

mai més un càstig com la bandarra!