De com he convertit un trauma infantil en bandera del meu ser

De llops i roses

De la por més infantil neix
una imatge, que mai més decreix,
per tant qui és llest l’assumeix,
i en fa ús i gala, fins i tot amb escreix.

Sublim, fera, noble i forta,
un bon dia l’hi vaig obrir la porta:
Perquè s’impregnés per sempre més en la meva pell,
la bèstia que creuen però no és, un dimoni vermell.

Sublim, flor, intensa i tendra
un bon dia l’hi vaig obrir la finestra:
Perquè m’inspires com al vell geni anglès,
sabedor que ni canviant-li el nom seria menys.

Fera era el que em va marcar,
i jo la vaig domesticar
sublimant allò que em va ensenyar;
sublimant allò que em va enganyar
del seu color i la seva olor,
flor del jardí on vaig passar por.