dissabte, 24 de març del 2012

Les persones sovint posem en els altres el nostre malestar o benestar, sent nosaltres els principals responsables...

Despenyada

Víctima del seu propi ser
amb la pell rosada
molt abans de l’albada
quan la gallina ja canta
farta de l’esgarip del gall mascle,
que li tallaria el coll
amb l’eina ben esmolada.

La pena mai ha estat dictada,
però a la pell hi porta la marca
d’un solfeig encara prou carca
que li permet treure’s la mascara
amb qui sap que no li dispara.

Ella és ella, i ningú més ho és,
malgrat vulgui fugir de l’ indret
si primer no s’abriga, tindrà fred;
I l’abric és sota la pell...

CREU-ME JODER!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada