dijous, 6 d’agost del 2009

La primera dona, dona!

Traces


Del color negre de la nit,

de la negra nit de lluna nova;

aquestes traces divergents em porten la rosada.

Del color suau de l’albada,

que omple d’il·lusions el nou dia;

aquestes traces tancades, s’obren al migdia.

Del blanc radiant de la tarda,

de la tarda que obre una nova primavera;

aquestes traces retallades, acaronen suaument la brisa.

Del negre de la nit de lluna nova,

del blanc que obre un nova primavera,

i de la suavitat que omple d’il·lusions el nou dia;

les traces semblen barrejar-se en dos esclats d’alegria.


Inspirat en Ana Bernal

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada