De Tegucigualpa mar enllà
la nova plaga no s'aturarà,
malgrat no es tant dolenta
distreu la ment que inventa.
Morts a milers pels carrers
molta gent cau als caixers,
fam i pobresa, els presoners
sense cap mal crim comés
són víctimes dels financers.
Els meus poemes per qui els vulgui llegir, un diari per udolar allò que em passa pel cap i l'actualitat en vers!!!
La dama de la noche ha venido hoy,
más creo que no sabe donde estoy.
Con su aspecto angelical me perturba,
destruyendo mi asonancia; con su fuerza:
lujuriosa y sensual, me masturba.
La dama de la noche ha venido hoy,
más creo que no sabe donde estoy.
Eres mar oscura, triste mendiga y bello fin,
tú eres mujer hermosa vestida de negro.
¡No me tortures!
pues mi libido se esgrime ya como florín.
La dama de la noche ha venido hoy,
más creo que no sabe donde estoy.
Allí estabas, ahí vienes, aquí llegas:
voy a morir,
¿merezco morir?
¡No quiero morir!
Tu cuerpo da el placer y las penitencias funestas.
Mi dama de la noche ya se ha ido,
mas creo que no olvidará mi libido.
Este es tu mundo dicen,
pero tu cuerpo discrepa;
no el cuerpo que ellos ven
si el espíritu que te eleva.
La verdad está ahí dentro,
la luz en que me centro
y no veo lo que pierdo
por encontrar mi sueño.
Una vez logre el cenit,
no habrá un nuevo ardid
que me vierta en locura
de mi mente tortura.
Mi única verdad soy yo mismo,
y todo lo demás es un seísmo.
La llarga espera
Tot s'esfondra al meu voltant;
estic perdut i esmaperdut.
Segueixo lluny de la meva essència.
Tot s'atura al meu voltant;
i veig l'anima amb escut
mostrant que amaga la seva presència.
Oloro les flors del meu voltant, i
bec del perfum que se m'endú.
esdevenint perfeta la penitència.
Reviu tot al meu voltant.
Tu que fugies basilisc etern;
ara; seràs la meva existència.
Guaito per fi els teus ulls letals;
ja sabia que ens farien immortals.