dimarts, 22 de setembre del 2009

Les distorsions cognitves m'han portat a l'ansietat, canviar el filtre me la treurà


Te lo escribiré


Que recuerdo más la felicidad que el llanto.

Sé que eso, algún día te lo escribiré.

Que estoy encantado de haberte conocido.

Sé que eso, algún día te lo escribiré.

Que soy feliz aún no estando contigo.

Sé que eso, algún día te lo escribiré.

Que ya no me pesa el haber discutido.

Sé que eso, algún día te lo escribiré.

Que vivo mi vida sin envidiar la tuya.

Sé que eso, algún día te lo escribiré.

Que soy libre para disfrutar tu libertad.

Sé que eso, algún día te lo escribiré.

Que vivir sin ansiedad me da seguridad.

Sé que eso, algún día te lo escribiré.

Que puedo sonreírte sin verte nunca más

Sé que eso, algún día te lo escribiré.



Y entonces como que ya te he escrito?

No te he escrito de momento me escribo,

no lo que quiero para estar bien contigo,

es lo que necesito para estar conmigo

hasta el día que yo sea mi mejor amigo,

ese es el día en que sé que te escribiré.

dilluns, 21 de setembre del 2009

Avegades la vida et posa davant gent agradable i interessant



De Barberà a El Vendrell


Inquieta quan la calor no apreta

Rostre jove, indecent i angelical

Llavis trets d’un camp de maduixes

D’aquelles que sense cap nata

Menjaries una i una altra vegada



Té moltes ganes de descansar

Distreure’s de cabòries d’abans



Potser la seva mirada ho explicarà

Llargament com les seves cames

Estretament com la seva cintura

Tancant els ulls no ho farà

Un sospir incòmode fa brases

I lletra a l’aire que no s’atura.

divendres, 18 de setembre del 2009

A totes aquelles persones que han passat per la meva vida i trobo a faltar



Amistad



Quiero volver a sentir tu amistad

esa rosa que nunca marchitará.

Todos cometemos errores, es verdad

de la buena de la que no quiere mal.



No quiero quemar tu casa de libertad

ni busco de nada una sola mitad,

como es que soy entero al ser especial

el encontrarte entera para poder amar.



Que no es amar como los cuentos cuentan

y hoy te cuento que hay amor sin llorar,

las lágrimas de amarte son de felicidad



Pasos pequeños de los que no se sientan

son de un gran viaje para no demorar,

es la gran jornada de la bella amistad.

dijous, 17 de setembre del 2009

Catalunya (o almenys El Baix Llobregat) llegeix al tren!!!



Llibres



La majoria de gent llegeix

això no és el que tenia entès;

un sorprenent espectacle

que no fa pas cap basarda:

Els colors de la llomada

no són com la sang a la plaça.

El cordill vermell i groc

no són banderilles de color;

si es cert que també apreten

no una, si no mil, i una vides.

dimecres, 16 de setembre del 2009

Una inspiració durant un viatge diari...



Dilluns



Prenc un incòmode seient

perfumeria del Corte Inglès

tres senyores en un dilluns

de diumenge gasten els fums.


És hora de tornar a casa,

obsessions laborals a banda,

s’hi amaga la vida privada

cabòria continguda a la jornada.

dimarts, 15 de setembre del 2009

Arropiero VIII


De la moto al riu

Sobre la moto agafats
el Toni s'hi va escalfar
i el va anar a tocar,
per rebre el cop mortal.

Aquest cop no li funciona
vora el riu un hi torna,
l'animal al riu l'aboca.
Últim mort després l'Antonia.

Arropiero VII



A la riera

La princesa jubilada
per on passa la riada
Manolo ja l'ha clissada
ja que vol una mamada.

Senyora s'escandalitza
amb el que li diu l'animal
que li clava una guitza
la viola quan no té mal.

dijous, 10 de setembre del 2009

Arropiero VI


Ric i reprimit

Entrant a la ciutat comtal
membre de familia com cal
en un secret per no fer mal
paga xapes per ser normal.

Més diners ell en demana,
el client calent fa que paga;
quan la cartera amaga
perd els nervis i el mata.