Millet
Com un Madoff sense el gran parquet,
a prop i lluny del Robin de les banques;
si l’un fotia els calers dels altres
aquest els de tots pel seu saquet.
Empresari d’èxit i de bona casa,
ara hem vist que tot era una farsa
i els vigilants li feien la comparsa
deixant les arques igual que una rasa.
Del que de l’art és un gran Palau,
s’ha fet casa seva el babau,
i a més ha voltat pel mar blau.
Per tant la garjola li escau.
Renecs i insults per aquest malapell
i als seus còmplices i de reguitzell,
també polítics de blau i de vermell
que han sucat o han fet el passerell.
I ara ja aixeco la veu airada
per l’art i la cultura malversada
per l’imbècil que vol salvar la cara,
no sé com no li han trencat encara,
amb tot el mal fet, es penedeix ara.
Tindrem sort si el Palau no para.
Que no quedi ferida de mort la bara
que dirigia tota aquesta atzavara,
amb la passió i l’art d’una mare,
i setmanada il·lusionada de pare.
