El rol d'un predador per atzar fa víctimes que cal analitzar com el propi malfactor fugaç igual d'ansiós que una au rapaç. Llegir en el cap del que ha finat, descobrint cadàvers exonerats: quantes vides hem defenestrat apagant la llum sense veure-hi clar.
El pres polític accepta responsabilitat doncs per alguna cosa ha estat denostat, com aquelles víctimes d'una vella comparsa que també es fan molt petits malgrat sigui farsa. Qui cau doncs en aquest mal procés no ha de ser víctima sempre més; car essent humans tinguem estrés si no ens aixequem quedem en res.
Així que tanquem el camp mal més que no en mengin vaques i bens, recuperem-lo si és que es pot fer, i si no, esbrinarem el perquè.
Tamurt n Akkuc diuen des dels Atles els qui fa anys als seus la fundaren; la Terra de Déu per els Ibn Tachfin, la Perla del Sud continua vivint.
Porta del camí del continent negre, capital de l’Islam, bon lloc per vendre, quan entris al souk ho podràs entendre, hi deixaràs un mes si ets molt tendre.
Només allà quan hi arribes al vol trobes una assistència, ja és molt veient com són i s’usen els carrers, sense cap codi i sense corre gens.
Ells dos i ella hi estaven d’acord, agafar un volant era cosa de boig: Passejant veus més el color roig que dona a la ciutat un nou malnom.
Els almohades referen al seu gust la ciutat imperial encara en ús; van fer la Koutubia que ens va guiar i la Menara sorprenent a l’arribar.
Visita amb un Sol prou i massa diví, passejàvem per el Palau de Badí que havia aixecat algun bon rei Saudí; es relaxant l’ombra de tomba Sadí.
Els més que bells jardins de Majorelle que foren cosa d’artista francès animaren les primeres hores d’estrés, en sortiren bons records per tots tres.
Camins creuats a la Jamaa el Fna desprès de veure el Palau Bahia; un marco polo t’arregla tot un dia si acabes a l’ombrívola piscina.
Tornar a casa satisfet i cansat, amb retard ens hem enlairat, dues volades més abans d’arribar amb vistes de terrasses per recordar.
Fa poc temps que té la bara, dirigent amb bona cara de la llet amb café Saula i també dó de paraula. Ha posat sobre la taula noves formes de fer amics però ara li sobren tics de dogmes força antics.
Tancant presó de vergonya, amb la guerra no fa conya; feina rai, té al Sinaí del patrocinador roí, que vol moltes terres i guanys, per la pau farà pocs afanys. Cooperar per guanyar diuen alguns, és claudicar.
