Pobles i Ciutats XI

París

Je ne sais pas si je sais
d’écrire alors la belle cité
Avec un bon français
Mais c’est facile dire:
Je t’aime Paris.

De Montmatre a la Defense,
no hi ha res que s’assembli a res,
sobre explotada la Tour Eiffel:
a la desena lamina del test
no és art però la hi veiem

A la plaça del Louvre hi vaig ser
però de dins és massa extens
per prendre l’art tot sencer.

Com fills d’Atenea volen ser;
i això és el pitjor que té,
estava adormit si et sóc sincer.

Ja despert a la Notre Damme,
contemplant els records d’Hugo
i l’escolpit meravellós falcó;
amb caricatures just al davant;
són millor les del mont estant,
asseguts en algún vell racó
com Picasso, Lautrec o Van Gohg.

La fruita prohibida potser molt temptadora per més inaccessible que sigui

Doctora

Cabells de colors il·luminants,
mirada dolça prou torbant
atia la flama de l'amant
furtiu per evidència flagrant.

L'estada comuna es distant;
com càlida neu del llevant
sobre tatuatge molt excitant
per un dàtil que està cremant.
Força espessa per delirant
que sempre empeny cap endavant
amb cobdícia molt il·lusionant
pel secret és més interessant.

La sentència no és gens frustrant
si el marisc anem degustant
encara que només per un instant
el plaer sempre serà incessant.

El que hi ha darrera el comportament o la conseqüència del comportament o...

Estats mentals

Sistema flexible com no n’hi ha cap
és impossible que hi càpiga al cap;
ningú sap dir en quin lloc hi cap:
En cap cap cap que hi càpiga al cap.

El com et trobes corporalment
també és cosa de la teva ment;
però la pots col·locar realment.
Si no de tota ella ets conscient,
rep sempre del seu ambient
coses que no la deixen indiferent,
entrant sempre per via eferent
associa cadascú perquè és diferent
i es comporta, ja que és aferent.
El que importa és restar content

Depèn del nostre viure dia a dia
que domini la tristesa o l’alegria;
Depèn de nosaltres no és loteria
allò que sentim en la nostra vida.

La noticia dels divendres (aquesta setmana el diumenge)

Pressupostos

Ai amics meus! Els amics d’Euskadi:
És igual qui sigui Lehendakari,
sempre tenen el mànec monetari
si no són en règim penitenciari.

Donen el tomb al de les celles
i nosaltres restem sense parpelles,
portem cada vegada les orelles
que es veuen en totes les capelles.

Calbs, barbuts i el del bigoti,
diuen que collaran fins que s’esgoti;
ell els deixa dir el que els roti
i cedeix a uns altres sense que es noti.

De llops I

Llops

Un psiquisme poc animal,
és una fera ben real.
D’ibèric i d’aurora boreal,
el més preciós, el vell rival;
de caça aliat si cal,
nosaltres li hem fet molt mal.

Fort i llest, de cap gros,
la presa aviat s’ha fos,
si cal també caça un gos
que és parent rancorós.
No és pas tant gran com un ós,
és encara més perillós.

Una gran pianista de casa per al món

De Larrocha

Amb els Dits curts per llargues tardes
entre les tecles blanques i no les cartes
de casinet de ciutat adoquinada,
a la tendra edat ja era ovacionada.

Bella adolescent volta pel món,
deixeble i amiga dels de més renom;
els de casa seva els porta a tothom:
Albeniz, De Falla i Granados, ells són .

Senyora del piano l’aclama Nova York,
de la música a Espanya el gran guardó;
millor distinció rep molt abans de la mort:
de la ciutat i el país la medalla d’or.

Els aplaudiments del Carnegie i el Palau,
Doctora d’honor des de Lleida li escau
per les venes de bella Dansa Oriental;
li portarien la pau al darrer hospital.

Una vella amistat que val la pena cuidar!!!

Vella Amiga

Guaitant l’ús que fan dels camps,
bocamoll ho vola anar explicant
de la bona gent li agrada parlar,
el que fa ella també s’ho val,
no he pogut trencar amb ella mai
per això trenco amb la rima desigual
com l’alegria d’una amiga com cal,
sense enveges i sense cap mal
com ens podria fer un rival.

D’aquella pel·lícula d’aire infernal,
que per cruesa vas detestar
però que confesses que vas defensar.
I ja t’acabo aquesta rima amb la A,
que és lletra sincera i oberta
com tu al cine quan hi tornem a anar
o dinant de pressa i amb tranquil·litat.

Una vocació una professió!!!

Psicologia Forense

El rol d'un predador per atzar
fa víctimes que cal analitzar
com el propi malfactor fugaç
igual d'ansiós que una au rapaç.
Llegir en el cap del que ha finat,
descobrint cadàvers exonerats:
quantes vides hem defenestrat
apagant la llum sense veure-hi clar.

El pres polític accepta responsabilitat
doncs per alguna cosa ha estat denostat,
com aquelles víctimes d'una vella comparsa
que també es fan molt petits malgrat sigui farsa.
Qui cau doncs en aquest mal procés
no ha de ser víctima sempre més;
car essent humans tinguem estrés
si no ens aixequem quedem en res.

Així que tanquem el camp mal més
que no en mengin vaques i bens,
recuperem-lo si és que es pot fer,
i si no, esbrinarem el perquè.