dimecres, 10 de març del 2010

Inspiració treta del Clàssic de Guns 'n' Roses, i la manera com estimem quan som nens...

Sweet Child (o Letra de canción)

Puedo inventar una nueva historia
al verte danzar con una sonrisa,
al sol del parque mirada tranquila,
de una balada de roquera felicidad.

Celuloide y páginas en rústica:
Una profunda mirada de artista
que pide con una línea la sonrisa
de una caricia al pelo de brisa.

El huracán se puede desatar abajo
si no la abrigas cuando vuela el grajo.
Pero no la protejas jamás de más,
es fuerte y se sabe bien cuidar:
Deslizando pendientes bien blancas,
cruzando mares anchas al nadar,
su figura en movimiento te ablanda,
y su fulgor te puede hipnotizar.

Quiero bailar esa sonrisa contigo,
darnos danzando un buen abrigo.
Que en tus formas de hada yo no me lío.
Que de las palabras de tus ojos no me río.
Que tus besos dulces no me dan hastío.
Quiero dar el más largo paseo contigo.

diumenge, 7 de març del 2010

Venecia IV: A l'Academia

Matinant
Primeres llums sobre el canals,
s'hi han apagat els pocs fanals;
pel vell San Polo sense senyals
em perdo per ponts fins als anals.
Són anals de bell art i de grandesa,
ara m'envaeix de sobte la tristesa
perqué els obrers avui hi fan fresa;
enguany no tindré aquesta calidesa.
Tornaré per veure la gran galeria,
per ara només la tinc en una guia
guardada curosament a l'estanteria,
per sempre que hi torni un altre dia.

dissabte, 6 de març del 2010

SIDDHARTA; H,HESSE Capítol: CON LOS HUMANOS

Kamala

Amada y bellísima Kamala:
Perdona por perderme,
por apagar la luz de mí estrella
hasta convertirla en hoja seca
que el viento ha de guiar.
Por suerte un invierno me encendió
Para brillar en primavera,
Con luz propia y sin saber amar,
Con la luna llena vuelvo a bailar;
Sin recovecos en mi sincero aullar
Sin miedos y con el arte de amar.

De nuevo ya nos podemos constelar;
dos artes y dos formas de alumbrar:
Distintos, distintas pero no ajenos;
nueva luz alimentada por tus senos,
un día, como dioses, engendraremos

dijous, 4 de març del 2010

SIDDHARTA; H,HESSE Capítol: KAMALA

De que sirve lo que se?
Ahora que vuelvo a saber como esperar,
y que se hacerlo andando.
Tengo la belleza del pirata musulmán
que ganó cuando estaba llorando,
que no sabía como debía susurrar
para su amor anhelado,
solo porqué anhelaba, en vez de andar.
Y tengo la cabeza fría,
sin que nada en ella pueda penetrar
si su rumbo ha de perder.
Ahora que esto es sabido con serenidad:
Siempre pude escoger,
cuando he esperado una única finalidad,
sentida sin ansiedad.

dimecres, 3 de març del 2010

SIDDHARTA; Hermann HESSE. Cap 1: El hijo del brahman

Om

Ara que torno a tenir temps
i el cap encara molt més clar:
Les meves decisions són certeses,
els meus errors esdevenen benestar.

Ara que torno a tenir temps
i el cap encara molt més clar:
Tinc força per poder reconèixer
allò en el que en vaig equivocar.

Ara que torno a tenir temps
i el cap encara molt més clar:
De tot el dolor m’he pogut refer
ara en mi confio i ja puc confiar.

Ara que torno a tenir temps
i el cap encara molt més clar:
Ja sé que tot el que és etern,
és allò que sabem estimar.

Ara que torno a tenir temps
i el cap encara molt més clar:
No cal insistir ni dir res més
sobre el següent pas; que és demà.

dijous, 25 de febrer del 2010

Vencia III: Primera tarda..

Ai Botieri

Tarda breu però fa sol i fred,
a l’estanc una càmera d’un sol tret,
pocs números bé em valen el retret:
Una gran església ja farà el fet.

Donatello va veure clar esculpir Sant Joan
però per revetlla el fresc de Tiziano a l’altar.
Un cafè amb l’heroïna sueca allà al bar
que la seva dolçor em deixa prou ben relaxat.

Migdiada tardana a la vista de belles dones,
em llevo i em tapo les meves cames
mentre elles es posen els seus pijames.
Miro si fora bec i guanyo a estones.

dimarts, 23 de febrer del 2010

Venecia II: De Ferrovia Santa Lucia a Ai Botieri

Vaporetto

Bus de transport del blau de llacuna,
pujo al primer que veig tot d’una.
Arribo molt aviat al destí de Mestre:
barri de Venècia però més terrestre.

Baixo a l’estació de la Ferrovia
que amb el tren, clar que farem via,
per molt poquet, aviat encarrilem
pont i aigua sense cap mena d’estrès.

El bus d’aigua ara ens toca,
fem un tomb de més per anar al revés:
Pel preu d’una passejada en fem dues,
o pel preu de dues una de més llarga.

Camina molt més ràpid que es fa tard;
total a la pensió hi domina el llard.
En realitat es ben neta com una patena,
Bizantina, però tant vella com la mateixa.

Venecia I: Vol d'anada

VY 6406

Nou edifici colossal, llums i aigües
a l’entrada de l’estat; les cames llargues.
Cafès i pati glacial abans no t’enlaires
és l’últim de la terra que tu flaires.

Aire! Volant sense veure per on ho fas,
només saps que no és un vol ras;
per voler veure que hi ha a baix
desafies les normes del vell capital:
A desgrat una serventa es prepara pel combat,
armada i amb la defensa preparada, fa el que cal;
jo perseverant no sóc desafiant, només vull el mar
que és nostre, blau i ple d’animals i gents navegants.

Ja som a la morada del vell explorador:
Més senzill li hagués estat l’avió,
menys riqueses hagués portat de retorn
i menys de les importants, que són al cor.