On ha quedat l'Europa social!!???

Oh! Europa

La meitat dels despatxats assalariats
són els més joves en pro de l’austeritat,
no hi ha diners per tenir-los contractats
i alhora repartir els beneficis esperats.

El que menja l’estomac eixampla
i necessita una quadra més ampla;
mentre treuen gossos del mig de la rambla
els legitimats pels propis cans, ballen samba.

Els hi preparen als porcs senyors la seva cambra;
després encara els paguen...
mentre hem de sanejar,
les ments intentar elevar,
i fins i tot hem de donar menjar;
als pobres gossos que ja no tenen collar
ni tampoc perola ni tan sols llar.

Sarkozy aposta per que ningú visqui amagat, Anglada guanya terreny vol arrosegar gent a la clandestinitat absoluta.

Burka

Les muntanyes ens fan de frontera
i sembla que no és només de terra:
El nord destapa les cares a les musulmanes,
del sud se les tapa, amb creus cristianes
a les que només els cal treure les flames.

Un rostre amagat és falta d’identitat,
descobrir-lo és valor i també dignitat.
Amagar-lo només és por a la llibertat,
mostrar-lo expressió de la veritat.
Una cara és reflex de la personalitat.

El profeta ho acceptà contra els animals,
com aquests que es creuen tan racionals,
i no els il·luminen cap mena de fanals.
Lògica de premises falses i alhora banals;
sense humanitat fan cara d’estar malalts.

Conclusió del meu últim cicle anímic, centrat en la lectura de Siddharta i el viatge a Venècia

Basses

Ara estic despert i serè
ja no m’inquieta no saber;
el que sóc no és el que seré,
no planificar el present sencer
és saber tot el que estàs fent:
En aquesta austeritat hi ha plaer.

Parlar amb una jove lluent garsa
et convida a guardar l’anell,
però no és excusa quan ets bell
i camines, pausat cervatell.
En l’altar no hi ha alabança
pel visitant que és més novell
ni tampoc pel noble més vell:
Pirata, que ja no té castell.

Venècia XII: Del Prat a casa ia dormir traqnuilament al meu gran llit!

A casa

Amaratge, per l’aigua que cau
i per on hem arribat sense sarau
Ja que el cel ja no és blau.
Ho aprengué quan hi havia cacau.

La família és amable i sincera,
però la zona ara es fa eterna.
Quan m’espera gent tant propera,
ja el cansament no em merma.

Aliment sòlid, calent i italià;
no es pas per ara mal jutjar,
però a casa les noves són veritat.
No tinc forces per la universitat,
així que m’excuso amb serenitat
reaprofitada per a qui es vol allunyar:
L’enyoraré, ho sé, no ens vull enganyar.

Venècia XI: De Venecia al Marco Polo i de Tessera al Prat

VY6403

Comprar peix a la parada del costat
perquè a la parada l’han de netejar:
L’espera m’arriba a fastiguejar;
no així a les hores a la terminal,
omplint-me d’aigua fresca i ben natural,
dessala patatinas que em tenen empatatat.

De sobte el color molt especial
seient al costat amb aire virginal,
dissort del destí que no és igual,
i forçar sempre em sembla criminal.

Abans de pujar ben enlaire
en una saleta sento la flaira
de nicotina, de cafè no gaire;
seients de cuir de millor escaire.

Després de veure noves que es fan velles
pugem tots plegats, no tots sants,
que per les bosses grans tenen les mans:
Passeig tranquil per la bota i l’aigua,
més sotragat en la muntanya nua;
sense molestar; al arribar no hi ha estrelles.

Venècia X: Un tomb per Dorsoduro, el barri dels artistes i les arts.

Arti

El bell art és en aquest sestier:
A la galeria de Peggy Gugenheim,
la casa davant del vell ospedale
i l’estatua a Dogana di Mare:
El nen amb la granota és la partida,
del miracoli de la hermosa Santa Maria,
ben al costat de Ca Rezzonico
als jardins jo m’hi fico.
A Santo Trovasso casi abdico,
però falten l’Arcangelo i San Nicolo:
Una façana que res no enveja
i un retaule que es fa església.

Venècia IX: Canals, erasmus i concert de versions del 80 a prop del pont de Rialto.

Super Sexy Girl

Ritme dolç rutina a part,
passos perduts havent dinat;
descobreixo músics provant
música per a més tard.

Una sessió que em va molt bé,
records de nen i amor també;
havent sopat avui ballaré
i al pont de Rialto jo seré.

Les gambades s’han fet grans,
la carcanada no dona abast,
la humitat s’enfila pels canals;
crec que necessito el descans.

A la peça hi ha els viatjants,
diuen que són estudiants.
A la sevillana em falten mans
malgrat no siguem amants.

Venecia VIII: L'església de baptisme de Vivaldi

Vivaldi

Baixo i baixo per Canaregio
pensant a veure quan em col·legio.
De la verge veneciana més formosa,
cap a la que va aprendre i escoltar
la música creada de forma gloriosa,
nascuda de la bragora just al costat,
ho diu la partida que hi ha penjat
i la pica centenària de Sant Joan.

Lleó blanc lluent de tamany colossal,
no espanta tant com el gran Arsenal:
Fort i robust és a pany i forrellat,
de l’Adriàtic defensa la ciutat.