dimarts, 1 de setembre del 2009

Paco Plaza & Jaume Balagueró I


Terror de casa


De la terra dels petards i la taronja,
de la llar dels bons cargols i de la poma,
trobats a capital on la bossa sona,
a la Blanca Subur el seu nom retrona.

Des dels que no tenien nom
el mal pitjor per a tothom,
l'amor més pur s'empassa plom
per fer-te tot el mal del món.

Fan de la paüra un art
la massa gelatinosa
es homenatjada en part,
no és la única cosa.

Per ara cavalquen plegats
espantant tots aquests drogats
siguin posseïts o sonats,
están prou ben ambientats.

Arropiero II


Antonia

En campo meridional del Galvecito
empieza a caer y nacer el mito,
victima de luz escasa y sin grito;
leotardos al cuello, fin de súbito.

La duda impúdica de su hombría
deja su mente en plena anarquía
improperios imprudentes, misantropía
de Manuel, ella pobre no lo sabía.


Mantenir sempre la calma és important

Mira bé

Deixa el cony de tortuga en pau

russos borinots amb russes de bolquer

amos del món es diuen per tenir calés;

un segon més i van a l’aigua,

la seva mirada ho justificava;

l’heroïna sueca es feu present

davant meu amb mirada inquietant

l’he somiada quan m’estava masturbant.

Això l’afalaga al temps que la inquieta

Aquella nit m’ho va mostrar distant.

Des d’aleshores ho he anat millorant

o maldestre m’he seguit equivocant

dilluns, 31 d’agost del 2009

Qui més té més paga, lògic no? (www.lavanguardia.es)

Justicia

Qui més tingui que pagui més,
ara cal que s'equilibri el pes,
que a ningú li faci venir estrés
que només parlem de diners.

A la casa hi queda gran tasca,
per això cal fer una nova rasa
cadascú amb la seva aixada,
amb cap que no amb paraula.

Qui te dues aixades que la deixi
quina no tingui aixada que planti
qui no pot plantar que ho regui
i si no que posi l'arbre d'obsequi.


Arropiero I






Abans d'assassinar

Legionari sense honors,

ara li alimenten les pors

i s’intoxica el seu cor,

aprèn el seu cop de l’horror.


Deixa lliure els aires marcials

per estafar plaers carnals,

robar a les cases rurals

treu els barrots per els seus mals

imitant crisis comicials.

Nit de bruixes i calidesa sensual




Sant Joan



Nit d’estels i remullada

hores al llit que ens va fer amants

potser que no tornis a la contrada

on vam viure aquell Sant Joan.

Cerveses, tapes, balls i rialles

eres escèptica i et va fer gran.

No estimaves les platges i carrers

no més que una camisa rallada.

Paciència, calor i tolerància al bany,

tenies sorra a les calces emapapades.

Al matí passeig i amor,

a la tarda visió nova entusiasmada;

ets una dona de colors,

enveja d’una rambla endiumenjada.

divendres, 28 d’agost del 2009

Una altra nit especial




Aniversari



Llarg dia amb un regal premeditat,

una pila d’anys i un cos jove

no pas tant jove com desitjat

el petó de pantalla i ara realitat.

Amarats d’estimació i aigua

i la cervesa d’un bar del Raval.

La tendresa d’aquella nit,

vull dormir amb tu abraçat

aquella nit i molts dies

d’entre ells molts ja han pasat,

et tinc molt a prop

i tanmateix, et trobo a faltar.

La tranquilitat retrobada...


Tranquilidad


Disponible, dispuesto pero no ansioso

persona llena que es amante meloso

vida propia, también anonima, celoso

de ella y también por ella deleroso.


Amar no es la vida, o si es amarla

es querer la propia y no otra vivirla,

es bueno verla, necesario respetarla

pero la mía no da miedo compartirla.


No hay fuerza humana que mi vida tuerza;

conspirar mi albedrío me da la fuerza

cada mañana cuando la gente almuerza

tengo un plan para que el día no muera.