Arenys de Munt no cedeix (www.eltriangle.eu)

Democràcia

La nostra ja és tan viciada
que tot plegat ve de tornada
menys si passa de l'embaucada
per tornar-se pressió dictada.

Un cop més es vesteixen de dret,
per coses no pertinents de llei,
tanquen micros amb que parla gent
només si allò potser transcendent.

País petit deia el vell cant
i vila petita s'ha fet gran,
l'acció no els era important,
l'opinió si que els dona afany.

Arropiero IV

Can Planas

Un viatge pler de colors
a l'illa i el temps de les flors
uns forasters buscant amors
la francesa troba la mort.

Despenjat l'americà surt,
entra per dalt un assassí,
la veu nua, li dona fí,
folla morta sense ensurt.

Una persona molt especial que he conegut en el moment inadequat

Azahara

Flor de naranjo, que original.

Locura por tú olor, eso es real.

Pellizco al corazón con boca de sed,

Mordisco a la pasión con dientes de miel,

miel de flor de naranjo,

dulce jugo de sus frutos

sujetados ingrávidos

me asaltan mi mente

elevan mi única oración;

haces que sea canción.

Tus ojos son sinceros, sí lo son;

tú oído es hambriento, tengo razón;

enciende tú ira el maltrato y la celosía

corre tú pasión el análisis con devoción.

Un sarcasmo mal usado,

el injusto con el indefenso,

la ironía injusta

vuelve tú ira a mi.

La pasión se enciende

con un gesto sin temor.

De l'equilibri entre el millor de nosaltres i allò que no està tan bé

Jekyll i Hyde

Passions que cremen il·lusions,
ressons que sonen a patrons,
la llibertat és fer veritat
tot allò de sempre desitjat.

Com un llop silvestre afamat
que busca allò que sap li cal
en un bosc d'aquells enrevessats,
per tant ho fa amb tranquil·litat.

Sempre amb la cara per davant,
aquest és el repte important,
no buscar el perdó declamant
si no a cada dia remant.

Arropiero III

Platja de Garraf

Passejada de descans del nou any,
tornada a la feina sense afany,
arriba el deliri que el plany,
que veu en Pantagruel un estrany.

A l'estiu el sol l'hagués ben trencat
ara amb el fred un cap es tustat
amb aquest bocí de penya-segat
la primera vida ja ha segat.

Punts que denoten inexperiència

Ralla’t per darrer cop

No l’avorreixes babau,

tanmateix respecta-la.

No l’adorms pretensiós,

així que bressola-la.

No la refredes amant,

cal que la mimis.

No vol marxar ruc,

ajuda a que es quedi.

Respectant el teu son

Mimaré la teva postura.

Paco Plaza & Jaume Balagueró I

Terror de casa


De la terra dels petards i la taronja,
de la llar dels bons cargols i de la poma,
trobats a capital on la bossa sona,
a la Blanca Subur el seu nom retrona.

Des dels que no tenien nom
el mal pitjor per a tothom,
l'amor més pur s'empassa plom
per fer-te tot el mal del món.

Fan de la paüra un art
la massa gelatinosa
es homenatjada en part,
no és la única cosa.

Per ara cavalquen plegats
espantant tots aquests drogats
siguin posseïts o sonats,
están prou ben ambientats.

Arropiero II

Antonia

En campo meridional del Galvecito
empieza a caer y nacer el mito,
victima de luz escasa y sin grito;
leotardos al cuello, fin de súbito.

La duda impúdica de su hombría
deja su mente en plena anarquía
improperios imprudentes, misantropía
de Manuel, ella pobre no lo sabía.