Lasciu
La meva lascívia s’està desbordant;
ulls desperts i llengua ben incandescent
vol sortir de la boca al mugró calent
prem força turgent, deix la boca cremant;
tot el pit hi era convidat a ser llepat
i al mugró la llengua l’ha fet trempat.
Ell sí que és cepat amb el torç nuat,
la goma de marca impedeix la llibertat;
ella sensible treu la incomoditat,
ell amorós acarona el bell forat.
Una xafogor intensa d’un dia d’agost,
és el que noten amb el cap al congost
i llepen amb l’avidesa de qui beu al rebost;
contenir l’excitació és impossible pels dos.
Ja és hora de provar la comunió
que ha promogut aquesta bona reunió
en esma de una gran sensació,
el millor moment, és una exhalació.
