Pobles i Ciutats X

Marrakech

Tamurt n Akkuc diuen des dels Atles
els qui fa anys als seus la fundaren;
la Terra de Déu per els Ibn Tachfin,
la Perla del Sud continua vivint.

Porta del camí del continent negre,
capital de l’Islam, bon lloc per vendre,
quan entris al souk ho podràs entendre,
hi deixaràs un mes si ets molt tendre.

Només allà quan hi arribes al vol
trobes una assistència, ja és molt
veient com són i s’usen els carrers,
sense cap codi i sense corre gens.

Ells dos i ella hi estaven d’acord,
agafar un volant era cosa de boig:
Passejant veus més el color roig
que dona a la ciutat un nou malnom.

Els almohades referen al seu gust
la ciutat imperial encara en ús;
van fer la Koutubia que ens va guiar
i la Menara sorprenent a l’arribar.

Visita amb un Sol prou i massa diví,
passejàvem per el Palau de Badí
que havia aixecat algun bon rei Saudí;
es relaxant l’ombra de tomba Sadí.

Els més que bells jardins de Majorelle
que foren cosa d’artista francès
animaren les primeres hores d’estrés,
en sortiren bons records per tots tres.

Camins creuats a la Jamaa el Fna
desprès de veure el Palau Bahia;
un marco polo t’arregla tot un dia
si acabes a l’ombrívola piscina.

Tornar a casa satisfet i cansat,
amb retard ens hem enlairat,
dues volades més abans d’arribar
amb vistes de terrasses per recordar.

Un geni, de l'estafa, el robatori, l'escapisme, la disfressa, la justicia, la investigació, la reinserció...(link)

F. E. Vidocq

Ment inquieta de jove geni ansiós,

el fill del forner és molt més pretensiós

que bandarra d’Arras massa fastigós

per robar més del que faria un mal gos.

Brètol de poble, amant per fatxenda,

amb els seus rivals no dubta d’ofendre;

fart ja de passar comptes a la tenda,

fica mà a l’acabalada per venda.

Però una nit mala embriaguesa

el deixa ben ràpid sense la presa;

va a casa seva per reparar l’ofensa,

car la revolució porta a la guerra.

En Françoise serà un soldat abnegat,

a Jemmaper i al Valmy estimat,

lliura els combats per a la llibertat.

Es cansa perquè no era veritat.

Corre fins les files dels rivals reials

com era d’esperar són animals;

després on hi ha les cols cerca cabals

i papers tant certs com els del carnavals.

Altra vegada a casa pren l’honor,

però vol l’espasa per fer-se d’or,

queda a Lille darrera del mur més fort;

com si no hi fos, doncs li sobra valor.

Amb la supèrbia i l’art d’un senyor

usava l’armari del camaleó;

la ratera no era per ell bastió,

n’escapava fent ric el bon jugador.

Quan cau de nou a l’any nou

diu que vol ser un home nou,

ningú el creu amb tant enrenou,

ell escapa per entregar-se de nou.

Així que ara és persegueix a ell mateix,

però no cal dir que no n’hi ha com ell,

aviat com policia té cartell,

però no ho pas com un passerell.

Així que la Sureté ara d’ell neix:

Que si un home omple el cistell

de bo i honrat arribarà a vell,

no sent per fam que deixi la pell.

La feina ens dona oportunitats,

ell en dona als que són defenestrats

posant-hi en joc les seves propietats;

deix la Sureté per les hostilitats.

Abans que Poirot o el vell Sherlock Holmes,

Vidocq ja vetllava pels amics prohoms,

i bones peces per anar a fer-hi tombs,

en l’últim quartet en donaré els noms.

De la Martine molt poderós per un temps,

Hugo li deu en Jean Valjean, pel que sabem

al Comte de Dumas també el trobem,

i en Balzac l’escoltava ben atent.

Anar perdent pors a poc a poc, ens va fent dia a dia més lliures

Alliberament

Prens paraula sincera i dolça

com una invasió per la força;

la que és per a l’altra persona

no és per a tu a aquesta hora,

perquè he pogut sortir-ne fora

la teva ment no em fa cap nosa;

ho dic així i no pas en prosa

perquè ja no em pesa cap llosa.

Un Nobel, un xic agosarat!!! (www.eltriangle.eu)

Nobel Obama

Fa poc temps que té la bara,
dirigent amb bona cara
de la llet amb café Saula
i també dó de paraula.
Ha posat sobre la taula
noves formes de fer amics
però ara li sobren tics
de dogmes força antics.

Tancant presó de vergonya,
amb la guerra no fa conya;
feina rai, té al Sinaí
del patrocinador roí,
que vol moltes terres i guanys,
per la pau farà pocs afanys.
Cooperar per guanyar
diuen alguns, és claudicar.

100 Udols

100 UDOLS

Uns quants més de vuit-cents tafaners
han navegat aquest bloc en vers
gairebé sense comentar res
tant i fa si em surten cent més.

Romanticisme heterogeni:
el meu pare és com un geni,
moltes maneres d'estimar tinc
per això el meu bloc surt així.

L'Eva em va dir entranyable
com a mascota adorable,
sap que mossego com un sabre
i aguanto fort com un arbre.

Pelut com un llop diu la Berta,
sembla sincera i oberta,
no canvia segons l'oferta
i sé que és amistat certa.

Fins aquí arriba l’udol cent.

Sense més respostes de gent,

això era l’entrada present

però han estat massa absents.

Relaaaaxacioooó

SHIWA!!!

Com els Lesbianos i el Gavaldà

Tot el meu món s’il·lumina ja.

Sóc lo més gran que en ell hi ha,

i aquest espai ningú l’ocuparà;

més tu si vols el pots visitar

o disfrutar-lo des del teu altar;

jo em quedo al que m’he guanyat

per més que m’hagi enganyat

per a mi només tinc llibertat,

l’ús que en faig és serenitat

i llum pels del meu costat;

també ara i tot d’un plegat

em torno a sentir estimat

per el millor que he trobat,

que és la meva sana voluntat.

Es ben cert que la pots discutir,

però no acusar-me de mentir;

si pretens millorar-me a mi

comença per aprendre a cedir.

Que si tens llum d’un llumí

no t’arribi a cremar els dits;

així que és millor que surti de dins

arribant als més foscos confins

i sense buscar tindràs afins,

bons companys i també amics.

Amb la geometria de Gaudí

som políedres fins a la fi,

cada passa i idea que tenim

la nostra vida l’acolorim

amb nova banda per gaudir.

És genial veure que la teu voltant hi ha gent que val molt la pena!!

Companya d’assassinats

Amiga incombustible com no n’hi ha

la lavanda d’ El Segrià l’ha impregnat

només en la psicologia és criminal

per la resta es gairebé angelical.

És com la Seu alta de campanar

amb contrafort a l’espatlla, serenitat

d’aquell que no té ganes d’atzar

si no d’un somriure ben creuat.

No cal baixar la Lluna a un cove

ni esperar que ens traguem la roba

perquè si cal ja caurà tota sola

si a l’amistat no ha de fer-li nosa.

Bella és la companya d’assassinats,

no pas els propis ni tampoc frustrats,

Gein i Gacy en ho han ben ensenyat

de la mà de Helen, les monstruositats.

Entendre-les no és sola morbositat,

si no saber d’on surt tot el mal.

Fa menys por fer-ho agafats de la mà,

que no pas perduts dins del ramat.

Inspirat en un malsón, que jo NO he explicat al meu psicoleg, i tot i així m'ha n'ha donat el significat!!!

La vi morir

En juego onírico a traición

la noche de difícil compensación,

la vi morir con desesperación;

no hay más horrible sensación.

Dos mujeres buscando porción;

una de ellas no tenía corazón

tirando de la rueda con tesón,

de su lacio pelo querían ración

entera, no para ella ni nadie más.

Cuando vio que no les bastaría jamás,

sin vacilar ella se quiso marchar,

la retuvieron sin poder rechistar

y se la repartieron con sierras finas;

cabeza, tronco y las caderas...

...con la más sensata cruzan miradas:

de arrepentimiento y pavor la asesina,

de dolor y venganza la dura victima.

A la heroína sueca le llega el final

en la carne soñada más meridional;

mi viejo anhelo ya no es banal,

lo que la divide es quien le quiere mal.