Sistema flexible com no n’hi ha cap és impossible que hi càpiga al cap; ningú sap dir en quin lloc hi cap: En cap cap cap que hi càpiga al cap.
El com et trobes corporalment també és cosa de la teva ment; però la pots col·locar realment. Si no de tota ella ets conscient, rep sempre del seu ambient coses que no la deixen indiferent, entrant sempre per via eferent associa cadascú perquè és diferent i es comporta, ja que és aferent. El que importa és restar content
Depèn del nostre viure dia a dia que domini la tristesa o l’alegria; Depèn de nosaltres no és loteria allò que sentim en la nostra vida.
Un psiquisme poc animal, és una fera ben real. D’ibèric i d’aurora boreal, el més preciós, el vell rival; de caça aliat si cal, nosaltres li hem fet molt mal.
Fort i llest, de cap gros, la presa aviat s’ha fos, si cal també caça un gos que és parent rancorós. No és pas tant gran com un ós, és encara més perillós.
Amb els Dits curts per llargues tardes entre les tecles blanques i no les cartes de casinet de ciutat adoquinada, a la tendra edat ja era ovacionada.
Bella adolescent volta pel món, deixeble i amiga dels de més renom; els de casa seva els porta a tothom: Albeniz, De Falla i Granados, ells són .
Senyora del piano l’aclama Nova York, de la música a Espanya el gran guardó; millor distinció rep molt abans de la mort: de la ciutat i el país la medalla d’or.
Els aplaudiments del Carnegie i el Palau, Doctora d’honor des de Lleida li escau per les venes de bella Dansa Oriental; li portarien la pau al darrer hospital.
Guaitant l’ús que fan dels camps, bocamoll ho vola anar explicant de la bona gent li agrada parlar, el que fa ella també s’ho val, no he pogut trencar amb ella mai per això trenco amb la rima desigual com l’alegria d’una amiga com cal, sense enveges i sense cap mal com ens podria fer un rival.
D’aquella pel·lícula d’aire infernal, que per cruesa vas detestar però que confesses que vas defensar. I ja t’acabo aquesta rima amb la A, que és lletra sincera i oberta com tu al cine quan hi tornem a anar o dinant de pressa i amb tranquil·litat.
El rol d'un predador per atzar fa víctimes que cal analitzar com el propi malfactor fugaç igual d'ansiós que una au rapaç. Llegir en el cap del que ha finat, descobrint cadàvers exonerats: quantes vides hem defenestrat apagant la llum sense veure-hi clar.
El pres polític accepta responsabilitat doncs per alguna cosa ha estat denostat, com aquelles víctimes d'una vella comparsa que també es fan molt petits malgrat sigui farsa. Qui cau doncs en aquest mal procés no ha de ser víctima sempre més; car essent humans tinguem estrés si no ens aixequem quedem en res.
Així que tanquem el camp mal més que no en mengin vaques i bens, recuperem-lo si és que es pot fer, i si no, esbrinarem el perquè.
Tamurt n Akkuc diuen des dels Atles els qui fa anys als seus la fundaren; la Terra de Déu per els Ibn Tachfin, la Perla del Sud continua vivint.
Porta del camí del continent negre, capital de l’Islam, bon lloc per vendre, quan entris al souk ho podràs entendre, hi deixaràs un mes si ets molt tendre.
Només allà quan hi arribes al vol trobes una assistència, ja és molt veient com són i s’usen els carrers, sense cap codi i sense corre gens.
Ells dos i ella hi estaven d’acord, agafar un volant era cosa de boig: Passejant veus més el color roig que dona a la ciutat un nou malnom.
Els almohades referen al seu gust la ciutat imperial encara en ús; van fer la Koutubia que ens va guiar i la Menara sorprenent a l’arribar.
Visita amb un Sol prou i massa diví, passejàvem per el Palau de Badí que havia aixecat algun bon rei Saudí; es relaxant l’ombra de tomba Sadí.
Els més que bells jardins de Majorelle que foren cosa d’artista francès animaren les primeres hores d’estrés, en sortiren bons records per tots tres.
Camins creuats a la Jamaa el Fna desprès de veure el Palau Bahia; un marco polo t’arregla tot un dia si acabes a l’ombrívola piscina.
Tornar a casa satisfet i cansat, amb retard ens hem enlairat, dues volades més abans d’arribar amb vistes de terrasses per recordar.
