A la deriva
La llibertat és pensar a soles
sabent que saps les teves coses,
i que gairebé sempre seran poques,
i pel teu bé no tant dures com roques.
Cal escoltar-te o buscar les noves
dins el teu camp i a les afores;
fixa-t’hi bé, no en facis cabòries,
que inferint potser distorsiones.
Imaginar com a reals les històries,
potser bo o un engany de memòries,
si camines creïn-te-les una i totes,
faules delirants donaràs com a bones.
Els meus poemes per qui els vulgui llegir, un diari per udolar allò que em passa pel cap i l'actualitat en vers!!!
dilluns, 2 de novembre del 2009
Udol de Reflexió: La INFERÈNCIA és cosina de la DISTORSIÓ, que és la germana petita del DELIRI
Udol de noticies: Més corrupció, n'estic força fart...tampoc és el problema real de la gent!!!
Curruputus in extremis
L’alcalde de la sèrie del migdia
en fa un eslògan amb alegria;
i ja deixa de ser noticia
rics i poderosos amb avarícia.
El llop ho udola nit i dia,
peritant amb tota l’osadia:
També és bruta l’alcaldia
d’on ell té la ciutadania.
D’altres llocs en rebé perícia,
entre jocs i sense experticia,
li van mostrar tota la brutícia:
Que en lloc manca la cobdícia.
divendres, 30 d’octubre del 2009
Riu Llobregat I
Les Fonts
Forja d'acer pels castells,
força d'aquells dèus més vells,
d'homes gela els artells
de pell blava car les pells.
L'alçada és colosal
del Montmell surt de la cal,
amb una força brutal
és sublim sense rival.
Hi havia begut el llop
sense fer ús de l'esclop;
bèstia dempeus feu el cop
per fer-lo fora del lloc.
Pobles i Ciutats XI
París
Je ne sais pas si je sais
d’écrire alors la belle cité
Avec un bon français
Mais c’est facile dire:
Je t’aime Paris.
Je ne sais pas si je sais
d’écrire alors la belle cité
Avec un bon français
Mais c’est facile dire:
Je t’aime Paris.
De Montmatre a la Defense,
no hi ha res que s’assembli a res,
sobre explotada la Tour Eiffel:
a la desena lamina del test
no és art però la hi veiem
A la plaça del Louvre hi vaig ser
però de dins és massa extens
per prendre l’art tot sencer.
Com fills d’Atenea volen ser;
i això és el pitjor que té,
estava adormit si et sóc sincer.
Ja despert a la Notre Damme,
contemplant els records d’Hugo
i l’escolpit meravellós falcó;
amb caricatures just al davant;
són millor les del mont estant,
asseguts en algún vell racó
com Picasso, Lautrec o Van Gohg.
dimarts, 27 d’octubre del 2009
La fruita prohibida potser molt temptadora per més inaccessible que sigui
Doctora
Cabells de colors il·luminants,
mirada dolça prou torbant
atia la flama de l'amant
furtiu per evidència flagrant.
Cabells de colors il·luminants,
mirada dolça prou torbant
atia la flama de l'amant
furtiu per evidència flagrant.
L'estada comuna es distant;
com càlida neu del llevant
sobre tatuatge molt excitant
per un dàtil que està cremant.
Força espessa per delirant
que sempre empeny cap endavant
amb cobdícia molt il·lusionant
pel secret és més interessant.
La sentència no és gens frustrant
si el marisc anem degustant
encara que només per un instant
el plaer sempre serà incessant.
dilluns, 26 d’octubre del 2009
El que hi ha darrera el comportament o la conseqüència del comportament o...
Estats mentals
Sistema flexible com no n’hi ha cap
és impossible que hi càpiga al cap;
ningú sap dir en quin lloc hi cap:
En cap cap cap que hi càpiga al cap.
El com et trobes corporalment
també és cosa de la teva ment;
però la pots col·locar realment.
Si no de tota ella ets conscient,
rep sempre del seu ambient
coses que no la deixen indiferent,
entrant sempre per via eferent
associa cadascú perquè és diferent
i es comporta, ja que és aferent.
El que importa és restar content
Depèn del nostre viure dia a dia
que domini la tristesa o l’alegria;
Depèn de nosaltres no és loteria
allò que sentim en la nostra vida.
diumenge, 25 d’octubre del 2009
La noticia dels divendres (aquesta setmana el diumenge)
Pressupostos
Ai amics meus! Els amics d’Euskadi:
És igual qui sigui Lehendakari,
sempre tenen el mànec monetari
si no són en règim penitenciari.
Donen el tomb al de les celles
i nosaltres restem sense parpelles,
portem cada vegada les orelles
que es veuen en totes les capelles.
Calbs, barbuts i el del bigoti,
diuen que collaran fins que s’esgoti;
ell els deixa dir el que els roti
i cedeix a uns altres sense que es noti.
dijous, 22 d’octubre del 2009
De llops I
Llops
Un psiquisme poc animal,
és una fera ben real.
D’ibèric i d’aurora boreal,
el més preciós, el vell rival;
de caça aliat si cal,
nosaltres li hem fet molt mal.
Fort i llest, de cap gros,
la presa aviat s’ha fos,
si cal també caça un gos
que és parent rancorós.
No és pas tant gran com un ós,
és encara més perillós.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)