Udol de Noticies: Perquè les lleis són útils però mai universals.

Alakrana

Una lluna i quart s'ha udolat
des de que el buc va ser piratejat;
però no té res a veure amb Sherkan
malgrat les aigües siguin iguals.

Bona tonyina per als nostres guisats,
i ara són els pescadors els caçats
per uns taurons massa ben preparats,
lliberar per llibertat, és lleis d'esquals.

Qui ha armat els que són pescats
ja ha pagat pels seus peixos blaus,
allò que és criminal s'ha fet d'estats
i els que en saben ara semblen babaus.

De llops II

Signatus

Ca més petit pel que és gran
com un ramader alemany;
braç negre i els ulls d'estany;
Al-Andalus un és un estrany.

Com si fos una au de mal averany
l'han anat desapareixen cada any;
a la colobra de Zamora en fan guany,
que es pot fer sense fer-li cap dany.

El cap gros dels camps d'Ibèria
s'arrauleix al nord de la Meseta,
allà als cims on el Naranjo reina
i conservem una millor reserva.

Udol d'art: Concert de Samuel L. Rumba a l'Apolo 2 (28/10/2009)

Al Paral·lel

Vella sortida sense antecedents,
el sopar es tard i sense aiguardents;
amb estrategies indies intel·ligents
per molt poca plata molts ingredients.

Ja ens espera la rumba vallesana,
la companya canta bé, la gitana
ni de Gràcia ni de Sants, si bé catalana
amb ritmes negres ella sona i s'engalana.

S'ha de tenir més classe amb Afrodita
diu la cançó de la que en faig la cita
i que bé es podria convertir en una dita.

La rumba és de les nits d'estiu,
d'aquelles alegres on tota cuca viu,
i el vell que és jove balla mentre riu.

Udol de Persones: La Lucia, una amiga especial que ja fa anys que m'acompanya. És una autèntica sort tenir-la aprop, fisicament o en ànima!

Grappa

Un oasis en el desert cultural,
una grapa m’enganxà angelical
i mai he sentit que em fes mal,
és sense dubte una dona com cal.

Sofisticada de forma natural,
erudita amb honors al seu camp;
experta en pasta italiana és clar;
i del licor del seu Bassano natal.

Passejos pel barri d’allà dalt,
rialles i cerveses, tensió sexual
a la que per ara no em cedit mai;
només ho farem amb el camí clar.
Aquell dia el seu nus mental
va evitar fer el gran salt
a la pell des de lo espiritual,
amb una conversa del tot normal.

Udol de Reflexió: La INFERÈNCIA és cosina de la DISTORSIÓ, que és la germana petita del DELIRI

A la deriva

La llibertat és pensar a soles
sabent que saps les teves coses,
i que gairebé sempre seran poques,
i pel teu bé no tant dures com roques.

Cal escoltar-te o buscar les noves
dins el teu camp i a les afores;
fixa-t’hi bé, no en facis cabòries,
que inferint potser distorsiones.

Imaginar com a reals les històries,
potser bo o un engany de memòries,
si camines creïn-te-les una i totes,
faules delirants donaràs com a bones.

Udol de noticies: Més corrupció, n'estic força fart...tampoc és el problema real de la gent!!!

Curruputus in extremis

L’alcalde de la sèrie del migdia
en fa un eslògan amb alegria;
i ja deixa de ser noticia
rics i poderosos amb avarícia.

El llop ho udola nit i dia,
peritant amb tota l’osadia:
També és bruta l’alcaldia
d’on ell té la ciutadania.

D’altres llocs en rebé perícia,
entre jocs i sense experticia,
li van mostrar tota la brutícia:
Que en lloc manca la cobdícia.

Riu Llobregat I

Les Fonts

Forja d'acer pels castells,

força d'aquells dèus més vells,

d'homes gela els artells

de pell blava car les pells.

L'alçada és colosal

del Montmell surt de la cal,

amb una força brutal

és sublim sense rival.

Hi havia begut el llop

sense fer ús de l'esclop;

bèstia dempeus feu el cop

per fer-lo fora del lloc.

Pobles i Ciutats XI

París

Je ne sais pas si je sais
d’écrire alors la belle cité
Avec un bon français
Mais c’est facile dire:
Je t’aime Paris.

De Montmatre a la Defense,
no hi ha res que s’assembli a res,
sobre explotada la Tour Eiffel:
a la desena lamina del test
no és art però la hi veiem

A la plaça del Louvre hi vaig ser
però de dins és massa extens
per prendre l’art tot sencer.

Com fills d’Atenea volen ser;
i això és el pitjor que té,
estava adormit si et sóc sincer.

Ja despert a la Notre Damme,
contemplant els records d’Hugo
i l’escolpit meravellós falcó;
amb caricatures just al davant;
són millor les del mont estant,
asseguts en algún vell racó
com Picasso, Lautrec o Van Gohg.