Lionel, Leo, Messi, D10S, Messidona, Messi As...com volgueu, però inmeeens!!!

Lionel Andrés

Pulga le llaman al buen chaval,
y bien es cierto que es animal;
pero algo mucho más colosal,
que lucha y corre hasta el final.

Héroe, guerrero, adalid, Dios.
En su espalda brilla el diez,
en su cabeza solo imaginación:
Futbol, bestia, mineral, todo a la vez.

Mejor que nadie en la cancha,
En la vida humilde y sereno,
Siquiera le estorba el gran estreno;
Solo con el balón es el dueño:
Inimitable su mito ensancha.

Intento ahora versearlo de verdad,
será pues un final de más dignidad.

Maestro de caracoles sobre el césped
Y mago de la esfera terrestre.

Gozo de hucheros siempre pesimistas,
Optimista el que cambian a hucha;
Dios es argentino y él, es barcelonista.

Raig d'optimisme per als moments en que veus les coses una mica fosques, seguir lluitant

Ciénagas

Las ciénagas de la mar
están oscuras y son profundas;
esperan a que tú te hundas,
siempre alerta de que te confundas.
Los peces con luces aguardan
más allá de la honda penumbra:
Ni te comen ni los comes en enjundia;
es donde no llega la refrescante lluvia.

Las ciénagas de la mar
están oscuras y son profundas;
pero no impiden que resurjas:
No olvides que sus luces eran tuyas;
los peces siguen allí en calma,
hasta que suban por su voluntad
de con los otros peces poder jugar,

en la lluvia que da más humedad.

On ha quedat l'Europa social!!???

Oh! Europa

La meitat dels despatxats assalariats
són els més joves en pro de l’austeritat,
no hi ha diners per tenir-los contractats
i alhora repartir els beneficis esperats.

El que menja l’estomac eixampla
i necessita una quadra més ampla;
mentre treuen gossos del mig de la rambla
els legitimats pels propis cans, ballen samba.

Els hi preparen als porcs senyors la seva cambra;
després encara els paguen...
mentre hem de sanejar,
les ments intentar elevar,
i fins i tot hem de donar menjar;
als pobres gossos que ja no tenen collar
ni tampoc perola ni tan sols llar.

Sarkozy aposta per que ningú visqui amagat, Anglada guanya terreny vol arrosegar gent a la clandestinitat absoluta.

Burka

Les muntanyes ens fan de frontera
i sembla que no és només de terra:
El nord destapa les cares a les musulmanes,
del sud se les tapa, amb creus cristianes
a les que només els cal treure les flames.

Un rostre amagat és falta d’identitat,
descobrir-lo és valor i també dignitat.
Amagar-lo només és por a la llibertat,
mostrar-lo expressió de la veritat.
Una cara és reflex de la personalitat.

El profeta ho acceptà contra els animals,
com aquests que es creuen tan racionals,
i no els il·luminen cap mena de fanals.
Lògica de premises falses i alhora banals;
sense humanitat fan cara d’estar malalts.

Conclusió del meu últim cicle anímic, centrat en la lectura de Siddharta i el viatge a Venècia

Basses

Ara estic despert i serè
ja no m’inquieta no saber;
el que sóc no és el que seré,
no planificar el present sencer
és saber tot el que estàs fent:
En aquesta austeritat hi ha plaer.

Parlar amb una jove lluent garsa
et convida a guardar l’anell,
però no és excusa quan ets bell
i camines, pausat cervatell.
En l’altar no hi ha alabança
pel visitant que és més novell
ni tampoc pel noble més vell:
Pirata, que ja no té castell.

Venècia XII: Del Prat a casa ia dormir traqnuilament al meu gran llit!

A casa

Amaratge, per l’aigua que cau
i per on hem arribat sense sarau
Ja que el cel ja no és blau.
Ho aprengué quan hi havia cacau.

La família és amable i sincera,
però la zona ara es fa eterna.
Quan m’espera gent tant propera,
ja el cansament no em merma.

Aliment sòlid, calent i italià;
no es pas per ara mal jutjar,
però a casa les noves són veritat.
No tinc forces per la universitat,
així que m’excuso amb serenitat
reaprofitada per a qui es vol allunyar:
L’enyoraré, ho sé, no ens vull enganyar.

Venècia XI: De Venecia al Marco Polo i de Tessera al Prat

VY6403

Comprar peix a la parada del costat
perquè a la parada l’han de netejar:
L’espera m’arriba a fastiguejar;
no així a les hores a la terminal,
omplint-me d’aigua fresca i ben natural,
dessala patatinas que em tenen empatatat.

De sobte el color molt especial
seient al costat amb aire virginal,
dissort del destí que no és igual,
i forçar sempre em sembla criminal.

Abans de pujar ben enlaire
en una saleta sento la flaira
de nicotina, de cafè no gaire;
seients de cuir de millor escaire.

Després de veure noves que es fan velles
pugem tots plegats, no tots sants,
que per les bosses grans tenen les mans:
Passeig tranquil per la bota i l’aigua,
més sotragat en la muntanya nua;
sense molestar; al arribar no hi ha estrelles.

Venècia X: Un tomb per Dorsoduro, el barri dels artistes i les arts.

Arti

El bell art és en aquest sestier:
A la galeria de Peggy Gugenheim,
la casa davant del vell ospedale
i l’estatua a Dogana di Mare:
El nen amb la granota és la partida,
del miracoli de la hermosa Santa Maria,
ben al costat de Ca Rezzonico
als jardins jo m’hi fico.
A Santo Trovasso casi abdico,
però falten l’Arcangelo i San Nicolo:
Una façana que res no enveja
i un retaule que es fa església.