dilluns, 12 de juliol del 2010

Descripció poetica de la vivència en viu d'una autopsia forense

Autopsia


Quiero ser claro esta vez y ahora:

No caer en el hemisferio de Lorca

ni la aorta de Miguel Hernández;

ni el corazón de Ángel Martínez

ni siquiera el lóbulo de Margarit.


Más no sé como tramar el ardid

viendo fundirse un ser de una vez,

doblada hacia delante cae la tez.

El morir de pie o bien en la horca,

nos altera el reloj y también la hora.


Así que mis huesos son de poeta,

y mi hígado no es el de asceta.

Cuando escribo en mi nueva libreta,

no hay que pensar más en la treta:

Ser, crecer y hacer; es la receta

divendres, 30 d’abril del 2010

Només una sensació...

A la boca del metro

El proper cop que et vegi et faré un petó,
no per res, sé que llavors em farà il·lusió.
Mirant com cauen els pètals he arribat a la conclusió,
que no sempre es tard per desfer la tensió.

Sé que seràs com l’últim fruit vermell de tardor
just abans que s’acabi secant tot,
llavors serà quan et faré aquest petó.

dimecres, 28 d’abril del 2010

també es pot escriure sobre un mapa no?

Comarca


Colors brillants i molt cridaners

com en plena primavera: estornells,

centre budista , massís trenca turmells;

al voltant serpegen camins vermells.


Zona que vigilen forestals i bombers:

Hi ha a una banda homes amb mitges,

aus de ferro i potes que semblen tiges

dels aiguamolls ferms quan els trepitges.


També la vella casa dels ibers:

Rierals de fang travessen negrors

de raïms fan vins com tresors.

Ones, avions i trens són sords.

diumenge, 18 d’abril del 2010

Lionel, Leo, Messi, D10S, Messidona, Messi As...com volgueu, però inmeeens!!!

Lionel Andrés

Pulga le llaman al buen chaval,
y bien es cierto que es animal;
pero algo mucho más colosal,
que lucha y corre hasta el final.

Héroe, guerrero, adalid, Dios.
En su espalda brilla el diez,
en su cabeza solo imaginación:
Futbol, bestia, mineral, todo a la vez.

Mejor que nadie en la cancha,
En la vida humilde y sereno,
Siquiera le estorba el gran estreno;
Solo con el balón es el dueño:
Inimitable su mito ensancha.

Intento ahora versearlo de verdad,
será pues un final de más dignidad.

Maestro de caracoles sobre el césped
Y mago de la esfera terrestre.

Gozo de hucheros siempre pesimistas,
Optimista el que cambian a hucha;
Dios es argentino y él, es barcelonista.

Raig d'optimisme per als moments en que veus les coses una mica fosques, seguir lluitant

Ciénagas

Las ciénagas de la mar
están oscuras y son profundas;
esperan a que tú te hundas,
siempre alerta de que te confundas.
Los peces con luces aguardan
más allá de la honda penumbra:
Ni te comen ni los comes en enjundia;
es donde no llega la refrescante lluvia.

Las ciénagas de la mar
están oscuras y son profundas;
pero no impiden que resurjas:
No olvides que sus luces eran tuyas;
los peces siguen allí en calma,
hasta que suban por su voluntad
de con los otros peces poder jugar,
en la lluvia que da más humedad.

divendres, 2 d’abril del 2010

On ha quedat l'Europa social!!???

Oh! Europa

La meitat dels despatxats assalariats
són els més joves en pro de l’austeritat,
no hi ha diners per tenir-los contractats
i alhora repartir els beneficis esperats.

El que menja l’estomac eixampla
i necessita una quadra més ampla;
mentre treuen gossos del mig de la rambla
els legitimats pels propis cans, ballen samba.
Els hi preparen als porcs senyors la seva cambra;
després encara els paguen...
mentre hem de sanejar,
les ments intentar elevar,
i fins i tot hem de donar menjar;
als pobres gossos que ja no tenen collar
ni tampoc perola ni tan sols llar.

diumenge, 28 de març del 2010

Sarkozy aposta per que ningú visqui amagat, Anglada guanya terreny vol arrosegar gent a la clandestinitat absoluta.

Burka

Les muntanyes ens fan de frontera
i sembla que no és només de terra:
El nord destapa les cares a les musulmanes,
del sud se les tapa, amb creus cristianes
a les que només els cal treure les flames.

Un rostre amagat és falta d’identitat,
descobrir-lo és valor i també dignitat.
Amagar-lo només és por a la llibertat,
mostrar-lo expressió de la veritat.
Una cara és reflex de la personalitat.

El profeta ho acceptà contra els animals,
com aquests que es creuen tan racionals,
i no els il·luminen cap mena de fanals.
Lògica de premises falses i alhora banals;
sense humanitat fan cara d’estar malalts.

dijous, 25 de març del 2010

Conclusió del meu últim cicle anímic, centrat en la lectura de Siddharta i el viatge a Venècia

Basses

Ara estic despert i serè
ja no m’inquieta no saber;
el que sóc no és el que seré,
no planificar el present sencer
és saber tot el que estàs fent:
En aquesta austeritat hi ha plaer.

Parlar amb una jove lluent garsa
et convida a guardar l’anell,
però no és excusa quan ets bell
i camines, pausat cervatell.
En l’altar no hi ha alabança
pel visitant que és més novell
ni tampoc pel noble més vell:
Pirata, que ja no té castell.