Quan la recuperació del jo sembla total, i corres el risc que t'embargui l'euforia.

Límits

Nedant en l’abundància emocional,
ara em toca saber-me limitar
per no deixar de saber estimar:
M’he de cuidar de la part racional.

M’explico amb estrelles del firmament,
que tenen sempre el ferro roent
en la forja de líquid ben calent:
On es ferra l’espasa fermament.

No puc perdre ara el lliure albir,
perquè a la llarga estaré més trist
per no saber sentir el meu sentir:
Aprofitant el millor que he vist.

M’explico amb la calma del mar clos,
en una bombeta que mai s’ha fos
i il·lumina sempre el petit tros:
On planto totes les meves llavors.

No s’acaba ara el meu discurs,
em queden per pintar alguns dels murs
per fer de racer dels moments durs:
Molts colors, per completar els meus furs.

Descripció poetica de la vivència en viu d'una autopsia forense

Autopsia

Quiero ser claro esta vez y ahora:

No caer en el hemisferio de Lorca

ni la aorta de Miguel Hernández;

ni el corazón de Ángel Martínez

ni siquiera el lóbulo de Margarit.

Más no sé como tramar el ardid

viendo fundirse un ser de una vez,

doblada hacia delante cae la tez.

El morir de pie o bien en la horca,

nos altera el reloj y también la hora.

Así que mis huesos son de poeta,

y mi hígado no es el de asceta.

Cuando escribo en mi nueva libreta,

no hay que pensar más en la treta:

Ser, crecer y hacer; es la receta

Només una sensació...

A la boca del metro

El proper cop que et vegi et faré un petó,
no per res, sé que llavors em farà il·lusió.
Mirant com cauen els pètals he arribat a la conclusió,
que no sempre es tard per desfer la tensió.

Sé que seràs com l’últim fruit vermell de tardor
just abans que s’acabi secant tot,
llavors serà quan et faré aquest petó.

també es pot escriure sobre un mapa no?

Comarca

Colors brillants i molt cridaners

com en plena primavera: estornells,

centre budista , massís trenca turmells;

al voltant serpegen camins vermells.

Zona que vigilen forestals i bombers:

Hi ha a una banda homes amb mitges,

aus de ferro i potes que semblen tiges

dels aiguamolls ferms quan els trepitges.

També la vella casa dels ibers:

Rierals de fang travessen negrors

de raïms fan vins com tresors.

Ones, avions i trens són sords.

Lionel, Leo, Messi, D10S, Messidona, Messi As...com volgueu, però inmeeens!!!

Lionel Andrés

Pulga le llaman al buen chaval,
y bien es cierto que es animal;
pero algo mucho más colosal,
que lucha y corre hasta el final.

Héroe, guerrero, adalid, Dios.
En su espalda brilla el diez,
en su cabeza solo imaginación:
Futbol, bestia, mineral, todo a la vez.

Mejor que nadie en la cancha,
En la vida humilde y sereno,
Siquiera le estorba el gran estreno;
Solo con el balón es el dueño:
Inimitable su mito ensancha.

Intento ahora versearlo de verdad,
será pues un final de más dignidad.

Maestro de caracoles sobre el césped
Y mago de la esfera terrestre.

Gozo de hucheros siempre pesimistas,
Optimista el que cambian a hucha;
Dios es argentino y él, es barcelonista.

Raig d'optimisme per als moments en que veus les coses una mica fosques, seguir lluitant

Ciénagas

Las ciénagas de la mar
están oscuras y son profundas;
esperan a que tú te hundas,
siempre alerta de que te confundas.
Los peces con luces aguardan
más allá de la honda penumbra:
Ni te comen ni los comes en enjundia;
es donde no llega la refrescante lluvia.

Las ciénagas de la mar
están oscuras y son profundas;
pero no impiden que resurjas:
No olvides que sus luces eran tuyas;
los peces siguen allí en calma,
hasta que suban por su voluntad
de con los otros peces poder jugar,

en la lluvia que da más humedad.

On ha quedat l'Europa social!!???

Oh! Europa

La meitat dels despatxats assalariats
són els més joves en pro de l’austeritat,
no hi ha diners per tenir-los contractats
i alhora repartir els beneficis esperats.

El que menja l’estomac eixampla
i necessita una quadra més ampla;
mentre treuen gossos del mig de la rambla
els legitimats pels propis cans, ballen samba.

Els hi preparen als porcs senyors la seva cambra;
després encara els paguen...
mentre hem de sanejar,
les ments intentar elevar,
i fins i tot hem de donar menjar;
als pobres gossos que ja no tenen collar
ni tampoc perola ni tan sols llar.

Sarkozy aposta per que ningú visqui amagat, Anglada guanya terreny vol arrosegar gent a la clandestinitat absoluta.

Burka

Les muntanyes ens fan de frontera
i sembla que no és només de terra:
El nord destapa les cares a les musulmanes,
del sud se les tapa, amb creus cristianes
a les que només els cal treure les flames.

Un rostre amagat és falta d’identitat,
descobrir-lo és valor i també dignitat.
Amagar-lo només és por a la llibertat,
mostrar-lo expressió de la veritat.
Una cara és reflex de la personalitat.

El profeta ho acceptà contra els animals,
com aquests que es creuen tan racionals,
i no els il·luminen cap mena de fanals.
Lògica de premises falses i alhora banals;
sense humanitat fan cara d’estar malalts.