dimarts, 5 de juliol del 2011

Viatge a la Toscana...Dia 4, (VI); Una situació desagradable que va acabar sent còmica...

Sainet Toscà

Fa gràcia i val tant com per cosir un ou
com per acaronar una castanya:
Diríem que amb les mans té manya
però la seva imbecil·litat commou.

Ara ve la que mana, disposa i dirigeix
amb l’escorta que l’escorta si fa feina:
Li diu que no ha entès el que deia.
Se’n van tots tres allà on el camí neix.

Tres persones fortes i capaces!
Per el descans del nostre numeròleg,
s’espera un desplegament propi d’astròleg.
Cotxe i furgoneta tornen sobre les traces.
Impressionats; veiem que porten una clau
que tot just serveix als baixos del palau.
Que puja tot sol el llit el pobre esclau,
l’escorta s’ho mira que prou que li escau.

La senyora no disposa! Fa el llit.
No s’ho esperava mai i se li fa de nit.
L’escorta no l’ajuda i no sembla avorrit,
més aviat pensa que se n’ha sortit.

La no tant jove pubilla se sent una deessa
i en cas de que ho sigui, serà de l’estupidesa.
Feliç el seu escorta sortit d’una devesa;
la seva gran tasca: un anell i una promesa.

Viatge a la Toscana...Dia 4, (V); Arribada un xic accidentada al complex rural

Casabianca

Bons vestits no són bons pels al camp,
deu ser que ho ignoren i no hi són
o no tenen busques i l’hora és solar.
No hem fet pas tant tard
com per haver pecat!

Una gimcana per trobar les claus,
un joc de pistes ens porta al palau.

Les vistes curtes i extenses verdes,
per sort les coses no semblen com són.
Un rector d’ànimes i un mercader,
hi fan ús de les eines
que són les diverses llengües.

La bellesa de treballar la terra,
una mala cultura no l’esguerra.

dissabte, 26 de febrer del 2011

Viatge a la Toscana...Dia 4, (IV); Breu recorregut per La Toscana rural, on viuen els contes de fades!

La Toscana

A la vall de l’Orcia hi ha Sant Quirze,
amb esglésies blanques i amb campanes
subjectes a un mig campanar amb ascensor;
banderes de clans d’antiga tibantor
i un jardí de roses de reines cantades:
Els tancs les defensen d’abans del segle quinze.

Bagno Vignoni és una piscina colosal,
amb aigües pútrides que són termals;
o ho foren en els dies de la família caudal.
Rocs de cops i vistes de cinema gran
i llarg, les bruixes i mags no trigaran;
així que ja és hora, d’anar emigrant.

Viatge a la Toscana...Dia 4, (III); Una abadia i un paratge de pel·licula

Sant’Attimo

Una lliçó d’art instantani i digital
al costat d’un art ja prou ancestral.
L’arbre dels morts amb cents d’anys;
tot plegat i no ens hi sentim estranys:
S’hi pot dormir com en llit celestial.

Els turons amb olives són averanys,
sempre t’hi envolten els teus companys:
Ja sigui en el bell cant monacal
com en un instant i lloc immortal;
Que és una cripta amb mida de parany

Viatge a la Toscana...Dia 4, (II); Visita a Montalcino

Montalcino

Una de les grans meravelles de la humanitat,
amb una altra que ho és de veritat;
engendrades les dues per la humitat:
Una suau i amb fruita fa sentir radiant;
l’altra forta, i amb esperit prou cremant.

La roda no para i s’ha de menjar,
l’aigua contra la calor és estival,
encara que s’engega l’infinit rondinar,
que s’acaba passejant escales avall
en camins expectants, amb serenitat.

Viatge a la Toscana...Dia 4, (I); De Florència a Montalcino

Diferències

Ciutat engolida pel tràfec modern
casi pot fer oblidar l’art etern.
És massa car i molt poc ferm,
volem marxar ràpid d’aquest infern.

L’autopista va a la casa de la pradera
seu dels vins en són la fal·lera.
Una guia que voldria fer-la meva,
com molts deurien provar amb la fortezza.

dijous, 6 de gener del 2011

Viatge a la Toscana...Dia 3, (II); Giardini di Boboli i tarda llarga per calurosa (Florència)

Oltrano

Ras i curt i ràpid va ser:
Migdiada i passeig després;
inmortalitat sense paper,
un pendrive ja farà el fet.

Hores lentes amunt i avall;
flors i arbres guanyen al badall;
a cal cargol hi ha temps estranys;
després, escuma, i una màquina de fa anys.

Un bon morter per sopar,
es canvia pel tradicional.
Com records son els clauers
al barri amb menys esquer.

Apareix un banc de pesca
que parla un bon castellà:
Tenim birra i bon xerrar,
però no pas les facultats.

Hi ha persones que a primer cop d'ull et sembla que portaves temps esperant-les, o no...

La princesa perfecta?

Rossa amb els ulls blaus,
com del sud de Califòrnia:
Els ulls del mar nostre
que envaeix la seva vila;
on es va fer gran:
El seu neguit i la seva vida.
L’he trobat feta i segura,
com una estrella de cine.

Cine fosc i clares intencions
per la noia del sud
del meu país pretensiós.
Però sense perdre el cul,
que no l’estovi ni el punxi;
sense que sigui un insult;
car que això l’estimuli.
darrera la passió de primer curs.