Tabula rasa

Al balcó del meu cor m'he trobat,
primer em veia buit com un forat,
després ras com la tela d'un teulat,
començant a posar teules, n'han faltat.
Trobar-les m'està fent més espavilat
i això que no crec que les hagin robat.

Ara ja em sento més protegit
i no em prem la pressa al pit,
sé quina part falta per tancar
i és per això que puc roncar.

Viure és escriure, ara ho veig.
Per escriure he de viure, ja ho sé.
Viure no m'amoïna, que ho sé fer.
De nou la poesía em torna a refer.