dilluns, 24 d’agost del 2009

No només no arriaba a qui més ho necessita, a més treballa més qui ja treballa (www.avui.cat)

420 €

Pels que encara mengen si n'hi ha
pel que pateixen s'ha acabat ja,
incoherent i sobretot també injusta
més val que anem tocant fusta,
no pas la justa que és encert
i on tothom i té un paper,
no com ara plusvalúa
penca qui no cal,
no escolten
des de dalt,
així ho fan,
molt de mal.
Cal?

Un més inspirat en la meva amiga Teresy, velles històries vells sentiments


Teresy



Que bonica és Barcelona.

Que avorrida sense tu,

tot el mes a consergeria

veient passar temes i dies.

De quin color son les bambes?

Ahir tenia tanta son...

Sempre que podem parlar en tinc!!!

un mail més per estimar-te,

un menys perquè m’estimis;

una anhelada connexió desperta

i cupido haurà disparat

si és que no ho ha fet en realitat!?

Dir això potser una bogeria

però ser psicòleg també ho és:

caminar amb tu els meus dies,

un afany, un somni, un plaer;

que caminis amb mi els teus dies,

un privilegi, una calma, un plaer.

divendres, 21 d’agost del 2009

Pobles i ciutats V

Sant Vicenç dels Horts


Natal així doncs també astral,

és ascendent d’inseguretat,

però tot astre es mou canvia

i jo canvio amb ell ara

Vila Vella, voltes menyspreades

parcs arranjats plens de petjades

ningú i viu només hi dormen,

de factoria ancestral del camí ral

fet riu per ser navegat com cal,

ara abandonat donat al del costat.

Vells espais noves cares,

vistes noves cares rares;

quan hi tornes t’enfades

busques una vida relaxada

fins aviat pàtria estimada.

Una bona terapia, caminar per una platja solitària

Passeig


Descobrir quan ets passejant

Per la llarga platja, amb els peus

Nus; que és la llum del dia

l’únic que s’escola i no

pas la vida; és el que fa:

serenadora i dolça,

l’aigua brava i salada del mar.

Aleshores et sents així,

Atret pel seu blau indefinit,

ara et quedaries a prop seu;

fins i tot quan s’acluques,

la calidesa de l’astre rei.

Quan vaig descobrir que no en tenia prou amb una dona maca...

Sense retorn

Ai quina borratxera!!!
Una dona bonica amb ànima,
M’ha explicat i m’ha ensenyat
En una conversa transcendent,
ella generosa, s’ha despullat.

Ara t’entenc millor
era t’estimo millor
ara m’estima millor
és que avui he après amor;
demà s’estimarà millor
demà m’estimaré millor
demà m’entendrà millor.

Perquè és fàcil ser feliç,
quan no esperes res per ser-ho;
i t’acontentes amb el que tu fas
Per tal d’aconseguir-ho!!!

Aleshores és quan ets més feliç,
deixant veure la teva felicitat
a qui com tu,
lluita per aconseguir-la!!!

dijous, 20 d’agost del 2009

Del llibre història de Pi; de Yan Martel

Tres catorze setze

El nom de l’heroi filòsof,

El filòsof sense res d’inhumà

l’home que estima a Déu.

Més de set mesos i un tigre.

Tot un oceà i un jove noi.

Quina història esperes sentir?

Una faula plena de sang i natura?

Una de traïcions i feres de dues potes?

Llegeix el que ha escrit en Yan,

Escolta el que ha viscut Piscine

...pensaràs...

...sentiràs...

però ja veuràs con no el jutjaràs.

Una prova que faig fer desprès d'escoltar un recital de poesía erotica

Erótico

Callada me cuentas como gozas
Callado tu sensualidad me destroza,
tú cuerpo me cuenta bellas historias,
mi cuerpo te da nuevos argumentos;
describimos lujuria sin palabras.
El monte húmedo y mítico,
asolado por un viento cálido.
Tú pasión y mi deseo danzan un son;
un son mojado, de besos bellosos,
de aliento sensual y húmedo fin.
Mi antorcha arde incesante
en una larga combustión penetrante
para explorar lo más profundo,
para iluminar el oscuro fin,
donde se esconde nuestro placer.
Nuestros bosques íntimos están ardiendo
debemos juntarlos para apagarlos,
pero las ermitas que coronan tus colinas...
lo reavivan estimulados por mi aire ardiente...
quiero apagarlo con el aire de tu boca,
pero tus labios están quemando mis hectáreas...
El esperado fin ya llega...
Tu territorio y mis tierras
van a fundirse en un solo grito;
un gemido caliente...que se apaga;
extinguido por ríos de placer.

Dedicat a la Teresy; font inesgotable d'inspiració

Fallera Major

Fallera major és l’epítet fàcil,

Dolça inspiració de somriures...

és cursi i estrany.

La seva cara motejada

Igual que un bon plàtan canari.

Els seus cabells llargs

Els seus llavis petoners

que ells sols son capaços

d’encendre totes les fogueres

de la festa de Sant Josep.

Una bona companya,

per un llarg viatge

des del sud fins al nord...

una dona del sud

amb un homenot del nord...

El calor del llevant espanyol

escalfant un iceberg d’un riu marronós.

Un dia van ser compatriotes,

Avui admiren i respecten ses arrels.

Quatre barres I dues persones

Distintes, diverses i curioses,

qui sap si alguna volta

siguin de fet ànimes bessones.