Venecia VI: Passeig i concert a l'esglèsia de Sant Cassià

Woldingham

Les hores del despertar m’han esgotat;
paraules furtives amb el nou convidat;
les passes reiniciades havent dinat,
salten els canals amb subjectivitat,
carrers i places envaïts pel deu carnal.

Les busques i esferes donen un final
als camins i a la tarda relaxant;
amb zenit a l’església de Sant Cassià,
on dues verges fan un duet floral.

Amb mel a les venes encara
sopo com si tingues ressaca:
Em queda molt ciutat encara;
em fico ben aviat a la saca.

Venecia V: San Marco

Bizantins

Després d’un breu tast d’art,
barri menys noble dels amarats;
ara toca el centre més vital:
el bell sestier de Sant Marc.
Ràpid hi vull haver-hi estat,
abans que els guiris disfressats
m’ho deixin col·lapsat tot plegat.

Aqua alta, piazza bella.
Al Florian bona espera.
Sabata, la pell estrafeta.
Repta fang, la noblesa
amb botes sense feblesa;
l’amarament suma bellesa.

Protegeix la ciutat un sant nostrat:
Com un cactus d’aquells florejats,
farcit per dins de complexitat:
Tant metall preciós i poca serenitat,
en tresor bizantí d’un vell català,
que com gran duc s’endiumenjà.

Que cal dir de res més del que hi ha:
Campanello apreciat per tot venecià.
L’Oroggio és pura singularitat,
com ei Sospiri és un amor divinitzat.

Inspiració treta del Clàssic de Guns 'n' Roses, i la manera com estimem quan som nens...

Sweet Child (o Letra de canción)

Puedo inventar una nueva historia
al verte danzar con una sonrisa,
al sol del parque mirada tranquila,
de una balada de roquera felicidad.

Celuloide y páginas en rústica:
Una profunda mirada de artista
que pide con una línea la sonrisa
de una caricia al pelo de brisa.

El huracán se puede desatar abajo
si no la abrigas cuando vuela el grajo.
Pero no la protejas jamás de más,
es fuerte y se sabe bien cuidar:
Deslizando pendientes bien blancas,
cruzando mares anchas al nadar,
su figura en movimiento te ablanda,
y su fulgor te puede hipnotizar.

Quiero bailar esa sonrisa contigo,
darnos danzando un buen abrigo.
Que en tus formas de hada yo no me lío.
Que de las palabras de tus ojos no me río.
Que tus besos dulces no me dan hastío.
Quiero dar el más largo paseo contigo.

Venecia IV: A l'Academia

Matinant

Primeres llums sobre el canals,

s'hi han apagat els pocs fanals;

pel vell San Polo sense senyals

em perdo per ponts fins als anals.

Són anals de bell art i de grandesa,

ara m'envaeix de sobte la tristesa

perqué els obrers avui hi fan fresa;

enguany no tindré aquesta calidesa.

Tornaré per veure la gran galeria,

per ara només la tinc en una guia

guardada curosament a l'estanteria,

per sempre que hi torni un altre dia.

SIDDHARTA; H,HESSE Capítol: CON LOS HUMANOS

Kamala

Amada y bellísima Kamala:
Perdona por perderme,
por apagar la luz de mí estrella
hasta convertirla en hoja seca
que el viento ha de guiar.
Por suerte un invierno me encendió
Para brillar en primavera,
Con luz propia y sin saber amar,
Con la luna llena vuelvo a bailar;
Sin recovecos en mi sincero aullar
Sin miedos y con el arte de amar.

De nuevo ya nos podemos constelar;
dos artes y dos formas de alumbrar:
Distintos, distintas pero no ajenos;
nueva luz alimentada por tus senos,
un día, como dioses, engendraremos

SIDDHARTA; H,HESSE Capítol: KAMALA

De que sirve lo que se?

Ahora que vuelvo a saber como esperar,

y que se hacerlo andando.

Tengo la belleza del pirata musulmán

que ganó cuando estaba llorando,

que no sabía como debía susurrar

para su amor anhelado,

solo porqué anhelaba, en vez de andar.

Y tengo la cabeza fría,

sin que nada en ella pueda penetrar

si su rumbo ha de perder.

Ahora que esto es sabido con serenidad:

Siempre pude escoger,

cuando he esperado una única finalidad,

sentida sin ansiedad.

SIDDHARTA; Hermann HESSE. Cap 1: El hijo del brahman

Om

Ara que torno a tenir temps
i el cap encara molt més clar:
Les meves decisions són certeses,
els meus errors esdevenen benestar.

Ara que torno a tenir temps
i el cap encara molt més clar:
Tinc força per poder reconèixer
allò en el que en vaig equivocar.

Ara que torno a tenir temps
i el cap encara molt més clar:
De tot el dolor m’he pogut refer
ara en mi confio i ja puc confiar.

Ara que torno a tenir temps
i el cap encara molt més clar:
Ja sé que tot el que és etern,
és allò que sabem estimar.

Ara que torno a tenir temps
i el cap encara molt més clar:
No cal insistir ni dir res més
sobre el següent pas; que és demà.

Vencia III: Primera tarda..

Ai Botieri

Tarda breu però fa sol i fred,
a l’estanc una càmera d’un sol tret,
pocs números bé em valen el retret:
Una gran església ja farà el fet.

Donatello va veure clar esculpir Sant Joan
però per revetlla el fresc de Tiziano a l’altar.
Un cafè amb l’heroïna sueca allà al bar
que la seva dolçor em deixa prou ben relaxat.

Migdiada tardana a la vista de belles dones,
em llevo i em tapo les meves cames
mentre elles es posen els seus pijames.
Miro si fora bec i guanyo a estones.