Viatge a la Toscana...Dia 1, I

Cap a Pisa

Bossa d’il·lusions i molta sort
per fer-la arribar prop de la torre.
Amb quatre rodes si que corre
per arribar aviat al jove aeroport.

Capsa de capses i el fum gelat,
primera hora de primavera vera,
s’ha ben esfumat tot d’un volat,
si no fos que els babaus allarguen l’espera.

Ja ha passat corpus i el seu fum;
prenem toscos amb soroll de patum:
Gal·lileu ens acull amb l’astre de llum;
per un cub de gasoil en cal un de ferum.

La bossa il·lusionada es desembarcada,
el calor l’aire càlid ja es trepitja,
per deu peus amunt es torça l’alçada:
Imatge per via tòpica que tothom desitja;
omplir la bossa intima i menys cara,
però cara hi surt si mal s’omple amb pizza.

Rumb ara, motejant de fred el pont calent,
al cub de gasoil que deu estar roent:
Ens porta al nou destí sense presa, anar fent.

Entrañas

(c)

Los hombres son ciegos, no saben adorarte
con tu violencia de fiera indomable,
domada de ti misma bien pagada,
se derrumba toda una brigada.
Infarto agudo de miocardio
frente al mar bravío nunca
me das hastío.
Entre tus piernas libo
y me llevas al lido:
Podría ponerme a bailar el limbo.
Ese es mi sexo es mi perro,
querer a lametazos de lengua grande
toda mi leche: ciencia que se esparce
en tu ser para así prepararte

en el seno de tus jugos, libarte.

Entrañas

(b)

Fulgurante es el credo
De mis quehaceres mundanos
Sin ángeles ni dioses
Que salven mis manos
De los vicios más guarros.
Estremecimiento mortal sin igual
Tu culo obsceno enerva el sexo
Penetrarte quisiera en primavera.
Hoy hace un año cumplimos un mes
Pero el mundo gira al revés
De tus manos sucias de orgías
Tus dedos de color malvasía
Espectros de celos rabiosos
No me apartan de volver a follarte
Ahora pero sin hablar de arte
Mi pene frisa por penetrarte.

D'allò més salvatjament intim que tots tenim i malgrat tot ens continua sacsejant quan se'ns diu a la cara.

Entrañas

a)

Válvula aortica parcialmente

desfibrilada y obturada por

los senos del tiempo que he

eestado sin ti sín el sexo

de los ángeles y los dioses

desfibrilados y obturados

por el placer más carnal

de nuestro amanecer confundido

con el anochecer de los viernes.

Quan la recuperació del jo sembla total, i corres el risc que t'embargui l'euforia.

Límits

Nedant en l’abundància emocional,
ara em toca saber-me limitar
per no deixar de saber estimar:
M’he de cuidar de la part racional.

M’explico amb estrelles del firmament,
que tenen sempre el ferro roent
en la forja de líquid ben calent:
On es ferra l’espasa fermament.

No puc perdre ara el lliure albir,
perquè a la llarga estaré més trist
per no saber sentir el meu sentir:
Aprofitant el millor que he vist.

M’explico amb la calma del mar clos,
en una bombeta que mai s’ha fos
i il·lumina sempre el petit tros:
On planto totes les meves llavors.

No s’acaba ara el meu discurs,
em queden per pintar alguns dels murs
per fer de racer dels moments durs:
Molts colors, per completar els meus furs.

Descripció poetica de la vivència en viu d'una autopsia forense

Autopsia

Quiero ser claro esta vez y ahora:

No caer en el hemisferio de Lorca

ni la aorta de Miguel Hernández;

ni el corazón de Ángel Martínez

ni siquiera el lóbulo de Margarit.

Más no sé como tramar el ardid

viendo fundirse un ser de una vez,

doblada hacia delante cae la tez.

El morir de pie o bien en la horca,

nos altera el reloj y también la hora.

Así que mis huesos son de poeta,

y mi hígado no es el de asceta.

Cuando escribo en mi nueva libreta,

no hay que pensar más en la treta:

Ser, crecer y hacer; es la receta

Només una sensació...

A la boca del metro

El proper cop que et vegi et faré un petó,
no per res, sé que llavors em farà il·lusió.
Mirant com cauen els pètals he arribat a la conclusió,
que no sempre es tard per desfer la tensió.

Sé que seràs com l’últim fruit vermell de tardor
just abans que s’acabi secant tot,
llavors serà quan et faré aquest petó.

també es pot escriure sobre un mapa no?

Comarca

Colors brillants i molt cridaners

com en plena primavera: estornells,

centre budista , massís trenca turmells;

al voltant serpegen camins vermells.

Zona que vigilen forestals i bombers:

Hi ha a una banda homes amb mitges,

aus de ferro i potes que semblen tiges

dels aiguamolls ferms quan els trepitges.

També la vella casa dels ibers:

Rierals de fang travessen negrors

de raïms fan vins com tresors.

Ones, avions i trens són sords.