Este es tu mundo dicen,
pero tu cuerpo discrepa;
no el cuerpo que ellos ven
si el espíritu que te eleva.
La verdad está ahí dentro,
la luz en que me centro
y no veo lo que pierdo
por encontrar mi sueño.
Una vez logre el cenit,
no habrá un nuevo ardid
que me vierta en locura
de mi mente tortura.
Mi única verdad soy yo mismo,
y todo lo demás es un seísmo.
La llarga espera
Tot s'esfondra al meu voltant;
estic perdut i esmaperdut.
Segueixo lluny de la meva essència.
Tot s'atura al meu voltant;
i veig l'anima amb escut
mostrant que amaga la seva presència.
Oloro les flors del meu voltant, i
bec del perfum que se m'endú.
esdevenint perfeta la penitència.
Reviu tot al meu voltant.
Tu que fugies basilisc etern;
ara; seràs la meva existència.
Guaito per fi els teus ulls letals;
ja sabia que ens farien immortals.
Força, valor i seny
castellers sense gralles,
fan pinya amb manegues
quan la calor empeny.
És una pinya permanent
vetlla d’ànimes i arbres
no parlen i van fent
el tòpic m'ha sorprès.
Cada guàrdia amb ganes
com si la feina no fos res
i alguns els surten canes,
són herois més de tres
Ara el bosc plora
força, valor i seny,
com el llop que udola
que descansin, gràcies pel servei.
La pluja al meu jardí
Un àngel que passa.
Un silenci somrient.
Un roser que pren l'aigua
d'un núvol indecent.
El roser guarda les flors;
que el núvol,
gota a gota;
demana que es mostrin al cel joiós.
La llum tènue entre tots dos,
com el ciri que il·lumina el manuscrit;
com les espelmes d'aquell sopar
que els va fer ballar
quan les seves flames:
es van encendre,
es van enlairar,
i es van fondre en un sol foc.
