Aniversari
Llarg dia amb un regal premeditat,
una pila d’anys i un cos jove
no pas tant jove com desitjat
el petó de pantalla i ara realitat.
Amarats d’estimació i aigua
i la cervesa d’un bar del Raval.
La tendresa d’aquella nit,
vull dormir amb tu abraçat
aquella nit i molts dies
d’entre ells molts ja han pasat,
et tinc molt a prop
i tanmateix, et trobo a faltar.
Tranquilidad
Disponible, dispuesto pero no ansioso
persona llena que es amante meloso
vida propia, también anonima, celoso
de ella y también por ella deleroso.
Amar no es la vida, o si es amarla
es querer la propia y no otra vivirla,
es bueno verla, necesario respetarla
pero la mía no da miedo compartirla.
No hay fuerza humana que mi vida tuerza;
conspirar mi albedrío me da la fuerza
cada mañana cuando la gente almuerza
tengo un plan para que el día no muera.
Jamboree
Mi obstinación fue certeza
la luz de la puerta se abalanzaba
pero era su luz sobre mi,
sobre mi danza envuelta en locura,
la locura de su olor que no de flor,
la flor en movimiento de pasión,
la pasión de su ritmo entregado.
Te vi bailar sin pensar demasiado
Tus emociones de colores
escuchando las luces, sintiendo el ritmo
música trasnochada dicen,
un regalo para mi liberación
que aún tardaré en ver.
Tu libertad te hace arte
tú expresión psicoanalista
no es menor manejo que el de artista.
Tú éxtasis de movimiento
me puso a mi sediento.
No molestes su intima lujuria
y disfruta sus trazos de pintura.
Informació i publicitat
Uns estels d’esport i paper,
matança que saps d’on ve,
et sap greu el que no va bé
el qui ho paga t’ho fa saber.
Quina noticia és important
No és el passa de tant en tant?
Cada dia cada hora ho fan
és allò que els cal que fan gran.
Molins de Rei
Vila de set arcades i mitja;
les d’un pont compartit,
que ells mai han dividit;
El joc mots ho fa divertit.
El riu vermellós és amor
furtiu sortint de la cadena,
a les cases de sons hi ha sort
la bossa ja no torna pas plena.
Tota mutilada la muntanya
camí de la torre s’afanya,
a fora hi ha un castell vell
que mira el ball del camell.
El fortí de la reina
Quina calma voramar
Costa daurada en nit brillant
Els pescadors no són com abans
Perquè ho haurien de ser el amants
Un vell fortí i antic restaurant
Un saborós plat ens està esperant.
La fresca feu les paraules
en dura roca assentada.
La calor feu la llengua
en tova molla estirada.
Suau brega voramar
Llum encesa fins el final
Les pedres si són com abans
Ara si que poden ser-ho el amants.
De la pesca al plat
no hi cap el blat
si el que has pescat
és un somriure radiant.
Del encreuat amb la carn batejat
vila plana, es com cal per un prat
que és sempre a nivell del mar
amb fàbrica de seda i rar aviar.
Ara la horta ja no és de secà,
carxofes, enciams i quins melons,
puc donar fe que són molt bons,
amb la boca plena mirant avions.
No poques vegades hi vaig pecar,
primer amb la serenitat humida
més tard amb l’ansietat estabornida
finalment la por es va fer fornida.
KARINA
Una nit fresca de final d’estiu
quan encara tota cuca viu
una bella deessa que riu
però empeny a aquell que escriu.
Un angelet que llança fletxes,
guardades allí amb la nostàlgia,
amb passats amants marca bretxes
món nou abans cantava sàvia.
Antigues paraules com esclops
a la fresca rossa fent glops
mirant a la rossa molts cops
pensant en semàfors, no en stops.
