SIDDHARTA; H,HESSE Capítol: KAMALA

De que sirve lo que se?

Ahora que vuelvo a saber como esperar,

y que se hacerlo andando.

Tengo la belleza del pirata musulmán

que ganó cuando estaba llorando,

que no sabía como debía susurrar

para su amor anhelado,

solo porqué anhelaba, en vez de andar.

Y tengo la cabeza fría,

sin que nada en ella pueda penetrar

si su rumbo ha de perder.

Ahora que esto es sabido con serenidad:

Siempre pude escoger,

cuando he esperado una única finalidad,

sentida sin ansiedad.

SIDDHARTA; Hermann HESSE. Cap 1: El hijo del brahman

Om

Ara que torno a tenir temps
i el cap encara molt més clar:
Les meves decisions són certeses,
els meus errors esdevenen benestar.

Ara que torno a tenir temps
i el cap encara molt més clar:
Tinc força per poder reconèixer
allò en el que en vaig equivocar.

Ara que torno a tenir temps
i el cap encara molt més clar:
De tot el dolor m’he pogut refer
ara en mi confio i ja puc confiar.

Ara que torno a tenir temps
i el cap encara molt més clar:
Ja sé que tot el que és etern,
és allò que sabem estimar.

Ara que torno a tenir temps
i el cap encara molt més clar:
No cal insistir ni dir res més
sobre el següent pas; que és demà.

Vencia III: Primera tarda..

Ai Botieri

Tarda breu però fa sol i fred,
a l’estanc una càmera d’un sol tret,
pocs números bé em valen el retret:
Una gran església ja farà el fet.

Donatello va veure clar esculpir Sant Joan
però per revetlla el fresc de Tiziano a l’altar.
Un cafè amb l’heroïna sueca allà al bar
que la seva dolçor em deixa prou ben relaxat.

Migdiada tardana a la vista de belles dones,
em llevo i em tapo les meves cames
mentre elles es posen els seus pijames.
Miro si fora bec i guanyo a estones.

Venecia II: De Ferrovia Santa Lucia a Ai Botieri

Vaporetto

Bus de transport del blau de llacuna,
pujo al primer que veig tot d’una.
Arribo molt aviat al destí de Mestre:
barri de Venècia però més terrestre.

Baixo a l’estació de la Ferrovia
que amb el tren, clar que farem via,
per molt poquet, aviat encarrilem
pont i aigua sense cap mena d’estrès.

El bus d’aigua ara ens toca,
fem un tomb de més per anar al revés:
Pel preu d’una passejada en fem dues,
o pel preu de dues una de més llarga.

Camina molt més ràpid que es fa tard;
total a la pensió hi domina el llard.
En realitat es ben neta com una patena,
Bizantina, però tant vella com la mateixa.

Venecia I: Vol d'anada

VY 6406

Nou edifici colossal, llums i aigües
a l’entrada de l’estat; les cames llargues.
Cafès i pati glacial abans no t’enlaires
és l’últim de la terra que tu flaires.

Aire! Volant sense veure per on ho fas,
només saps que no és un vol ras;
per voler veure que hi ha a baix
desafies les normes del vell capital:
A desgrat una serventa es prepara pel combat,
armada i amb la defensa preparada, fa el que cal;
jo perseverant no sóc desafiant, només vull el mar
que és nostre, blau i ple d’animals i gents navegants.

Ja som a la morada del vell explorador:
Més senzill li hagués estat l’avió,
menys riqueses hagués portat de retorn
i menys de les importants, que són al cor.

L'iPod, quin gran invent...tot el que et permeti recuperar cançons que et canvien l'estat d'ànim...

Velles cançons

Estrofes mal construïdes de reforç
s’encavalquen per omplir-me el tors;
les udolo com un llop sense esforç,
les sento diferent però igual pel teu record.

Poeta cantautor roquer del nostre nord,
una melodia ballada en nit de goig:
Ni tot el meu optimisme evità la mort,
ni el meu pessimisme amaga la sort

Poeta cantautor roquer d’un altre nord,
em fa saber que res no ha mort;
que el saber em continua portant el goig
no exigir però si demanar em portarà sort.

La serenitat que dona acumular informació sobre el món...

Tardes cultes

Seient a la llum de la pantalla
el meu cap ja no balla.
No necessito estripar la baralla
que ja no em tenalla.

Escric en paradigma esteticista
del més pur marxisme surrealista.
Corregint la meva obsessió laïcista
amb certa habilitat d’equilibrista.

La tenacitat m’esbatana a la vella amada,
la extraversió em prohibeix una bella tornada,
la intel·ligència s’enforteix si és calmada:
Parlant de mi amb paraula ben rimada.

Un retrobament en un diumenge d’enramada
em donarà potser una veu més pausada,
fugint de l’embolic, entregant-me a una fada
que a altra hora me la feu més trastornada.

Dedicat al paper on han transcorregut els moment d'inspiració; un "Volant" Moleskine.

Volant

Primeres passes vacil·lants
en un maig prou delirant.
Han omplert les planes restants
versos i rimes en aquest “volant”.

Primer foren emocions descavalcades,
després algunes històries filmades,
probes de sinestèsia encavalcades,
tensió en mètrica i noves opinades.

No sé ben be si és el quart
o potser el tercer,
d’allò que amaga un esguard
no ben bé sincer,
perquè busca un nou baluard
on ser a recer,
per seguir fent el meu art,
que ja en sé.