Venècia XII: Del Prat a casa ia dormir traqnuilament al meu gran llit!

A casa

Amaratge, per l’aigua que cau
i per on hem arribat sense sarau
Ja que el cel ja no és blau.
Ho aprengué quan hi havia cacau.

La família és amable i sincera,
però la zona ara es fa eterna.
Quan m’espera gent tant propera,
ja el cansament no em merma.

Aliment sòlid, calent i italià;
no es pas per ara mal jutjar,
però a casa les noves són veritat.
No tinc forces per la universitat,
així que m’excuso amb serenitat
reaprofitada per a qui es vol allunyar:
L’enyoraré, ho sé, no ens vull enganyar.

Venècia XI: De Venecia al Marco Polo i de Tessera al Prat

VY6403

Comprar peix a la parada del costat
perquè a la parada l’han de netejar:
L’espera m’arriba a fastiguejar;
no així a les hores a la terminal,
omplint-me d’aigua fresca i ben natural,
dessala patatinas que em tenen empatatat.

De sobte el color molt especial
seient al costat amb aire virginal,
dissort del destí que no és igual,
i forçar sempre em sembla criminal.

Abans de pujar ben enlaire
en una saleta sento la flaira
de nicotina, de cafè no gaire;
seients de cuir de millor escaire.

Després de veure noves que es fan velles
pugem tots plegats, no tots sants,
que per les bosses grans tenen les mans:
Passeig tranquil per la bota i l’aigua,
més sotragat en la muntanya nua;
sense molestar; al arribar no hi ha estrelles.

Venècia X: Un tomb per Dorsoduro, el barri dels artistes i les arts.

Arti

El bell art és en aquest sestier:
A la galeria de Peggy Gugenheim,
la casa davant del vell ospedale
i l’estatua a Dogana di Mare:
El nen amb la granota és la partida,
del miracoli de la hermosa Santa Maria,
ben al costat de Ca Rezzonico
als jardins jo m’hi fico.
A Santo Trovasso casi abdico,
però falten l’Arcangelo i San Nicolo:
Una façana que res no enveja
i un retaule que es fa església.

Venècia IX: Canals, erasmus i concert de versions del 80 a prop del pont de Rialto.

Super Sexy Girl

Ritme dolç rutina a part,
passos perduts havent dinat;
descobreixo músics provant
música per a més tard.

Una sessió que em va molt bé,
records de nen i amor també;
havent sopat avui ballaré
i al pont de Rialto jo seré.

Les gambades s’han fet grans,
la carcanada no dona abast,
la humitat s’enfila pels canals;
crec que necessito el descans.

A la peça hi ha els viatjants,
diuen que són estudiants.
A la sevillana em falten mans
malgrat no siguem amants.

Venecia VIII: L'església de baptisme de Vivaldi

Vivaldi

Baixo i baixo per Canaregio
pensant a veure quan em col·legio.
De la verge veneciana més formosa,
cap a la que va aprendre i escoltar
la música creada de forma gloriosa,
nascuda de la bragora just al costat,
ho diu la partida que hi ha penjat
i la pica centenària de Sant Joan.

Lleó blanc lluent de tamany colossal,
no espanta tant com el gran Arsenal:
Fort i robust és a pany i forrellat,
de l’Adriàtic defensa la ciutat.

Venecia VII: El poc reconegut ghetto venecià

Hebraic

Preciós i ric amb entrada de postguerra:
La plaça i la sinagoga del qui no erra
i viu en palaus i palauets de la terra;
o més aviat de l’aigua que hi entra
com si fos el jardí el seu ventre,
s’empassen les barques des de sempre.

Més tard passada la vella pescheria,
m’arribo a l’església dell’orto;
el dia es gris però duc la guia,
entrepans i aigua ja en porto
així que la pluja no m’espatllarà el dia.
Són més blanques les estàtues de Santa Maria.

Ribetejant passo per casa d’un Venècia,
no hi és perquè ja és enterrat,
un dels grans genis que la ciutat donà:
Tinoretto el mestre d’art.

De la gran església de dos santi,
Giovani e Paolo són els que hi són.
el fresc zenital pot ser que t’encanti,
e els reis de Tiziano, els millors del món.

Venecia VI: Passeig i concert a l'esglèsia de Sant Cassià

Woldingham

Les hores del despertar m’han esgotat;
paraules furtives amb el nou convidat;
les passes reiniciades havent dinat,
salten els canals amb subjectivitat,
carrers i places envaïts pel deu carnal.

Les busques i esferes donen un final
als camins i a la tarda relaxant;
amb zenit a l’església de Sant Cassià,
on dues verges fan un duet floral.

Amb mel a les venes encara
sopo com si tingues ressaca:
Em queda molt ciutat encara;
em fico ben aviat a la saca.

Venecia V: San Marco

Bizantins

Després d’un breu tast d’art,
barri menys noble dels amarats;
ara toca el centre més vital:
el bell sestier de Sant Marc.
Ràpid hi vull haver-hi estat,
abans que els guiris disfressats
m’ho deixin col·lapsat tot plegat.

Aqua alta, piazza bella.
Al Florian bona espera.
Sabata, la pell estrafeta.
Repta fang, la noblesa
amb botes sense feblesa;
l’amarament suma bellesa.

Protegeix la ciutat un sant nostrat:
Com un cactus d’aquells florejats,
farcit per dins de complexitat:
Tant metall preciós i poca serenitat,
en tresor bizantí d’un vell català,
que com gran duc s’endiumenjà.

Que cal dir de res més del que hi ha:
Campanello apreciat per tot venecià.
L’Oroggio és pura singularitat,
com ei Sospiri és un amor divinitzat.