dissabte, 26 de febrer del 2011

Viatge a la Toscana...Dia 4, (IV); Breu recorregut per La Toscana rural, on viuen els contes de fades!

La Toscana

A la vall de l’Orcia hi ha Sant Quirze,
amb esglésies blanques i amb campanes
subjectes a un mig campanar amb ascensor;
banderes de clans d’antiga tibantor
i un jardí de roses de reines cantades:
Els tancs les defensen d’abans del segle quinze.

Bagno Vignoni és una piscina colosal,
amb aigües pútrides que són termals;
o ho foren en els dies de la família caudal.
Rocs de cops i vistes de cinema gran
i llarg, les bruixes i mags no trigaran;
així que ja és hora, d’anar emigrant.

Viatge a la Toscana...Dia 4, (III); Una abadia i un paratge de pel·licula

Sant’Attimo

Una lliçó d’art instantani i digital
al costat d’un art ja prou ancestral.
L’arbre dels morts amb cents d’anys;
tot plegat i no ens hi sentim estranys:
S’hi pot dormir com en llit celestial.

Els turons amb olives són averanys,
sempre t’hi envolten els teus companys:
Ja sigui en el bell cant monacal
com en un instant i lloc immortal;
Que és una cripta amb mida de parany

Viatge a la Toscana...Dia 4, (II); Visita a Montalcino

Montalcino

Una de les grans meravelles de la humanitat,
amb una altra que ho és de veritat;
engendrades les dues per la humitat:
Una suau i amb fruita fa sentir radiant;
l’altra forta, i amb esperit prou cremant.

La roda no para i s’ha de menjar,
l’aigua contra la calor és estival,
encara que s’engega l’infinit rondinar,
que s’acaba passejant escales avall
en camins expectants, amb serenitat.

Viatge a la Toscana...Dia 4, (I); De Florència a Montalcino

Diferències

Ciutat engolida pel tràfec modern
casi pot fer oblidar l’art etern.
És massa car i molt poc ferm,
volem marxar ràpid d’aquest infern.

L’autopista va a la casa de la pradera
seu dels vins en són la fal·lera.
Una guia que voldria fer-la meva,
com molts deurien provar amb la fortezza.

dijous, 6 de gener del 2011

Viatge a la Toscana...Dia 3, (II); Giardini di Boboli i tarda llarga per calurosa (Florència)

Oltrano

Ras i curt i ràpid va ser:
Migdiada i passeig després;
inmortalitat sense paper,
un pendrive ja farà el fet.

Hores lentes amunt i avall;
flors i arbres guanyen al badall;
a cal cargol hi ha temps estranys;
després, escuma, i una màquina de fa anys.

Un bon morter per sopar,
es canvia pel tradicional.
Com records son els clauers
al barri amb menys esquer.

Apareix un banc de pesca
que parla un bon castellà:
Tenim birra i bon xerrar,
però no pas les facultats.

Hi ha persones que a primer cop d'ull et sembla que portaves temps esperant-les, o no...

La princesa perfecta?

Rossa amb els ulls blaus,
com del sud de Califòrnia:
Els ulls del mar nostre
que envaeix la seva vila;
on es va fer gran:
El seu neguit i la seva vida.
L’he trobat feta i segura,
com una estrella de cine.

Cine fosc i clares intencions
per la noia del sud
del meu país pretensiós.
Però sense perdre el cul,
que no l’estovi ni el punxi;
sense que sigui un insult;
car que això l’estimuli.
darrera la passió de primer curs.

A vegades ens cal summergirnos ens els abismes més profunds per retrobar la llum

Sueño de verano

Los golfos de mis perros o mis padres
no quieren ni verme porqué son ciegos,
y se sumergen en de ciénagas de lodo negro
de donde yo debo salvarlos, pero no,
se quien puede salvarme a mi.

De mis roces violentos e incestuosos:
Que son la tormenta oculta de mi vida.
Gritar, debo gritar si puedo llorar alto
antes de despotricar en el barro, del
que podría cubrirlo todo para luego;
limpiarlo con amor.

Porqué de eso me sobra , porqué me salva:
Como la rana a un renacuajo, que quiere
crecer, con ancas para saltar lejos:
A otra charca, más limpia y sin olor.

Una amiga molt més que una amiga,un cabell que més que un cabell és un color

Pelirroja

Mi extraña pelirroja extrañada y natural:
Su forma de hablar no te deja nunca igual,
la rima puede ser fácil y no estar nada mal;
dar con lo que se siente, complicado y genial.

No se si usar palabras bellas para agradar,
cuando siento que agrado eso no me vale;
sin presión ni siquiera al lindo cabalgar
me permite no saber todo lo que ella sabe.

Los labios me levantan un ánimo dormido
que calientan rápido el ya caluroso nido.
Besos de pasión y sexo al amante fornido
no pudiendo contener la lengua lejos del limbo.

Ojos naturalmente artificiales por aspecto
miran divertidos los ajenos laberintos,
dejan sin sentidos si miran distintos,
al aliento invisible, complaciente espectro.

Torso bañado como en sus toboganes
coronados esperando que te los ganes;
desde arriba y abajo como en desvanes
que ocultan maravillas en sus ademanes.

Todo es pues así rojo como su pelo,
el puro frenesí, el olor de mi desvelo
al que no me rebelo, ni un poco ni casi
habrá ningún duelo, por ese gran éxtasi.