Encara al tren i amb flashback emocional, els versos llisquen

Passatemps

Escric versos per passar l’estona
perquè encara em queda una hora,
imaginant la figura redemptora
d’una aigua Font Vella a la meva boca.

No m’agradaria embolicar la troca,
dient que no és aigua bona,
però parlo d’una altra cosa
que segurament també us sona.

Quan escric just hi passo de llarg;
així que escric quan m’estorba,
i em trec el regust aquell amarg.

Perquè és el temps el que fa passar la corba,
si no és seriós com l’obra de Plutarc,
mai més et tornarà a deixar sense roba.