diumenge, 18 de març del 2012

Segueixo al tren, primavera de 2011, moment de sublimació del quotidià...jazz!!!

Un mirall de cristall

Com a la cançó li toca ja descansar,
jo no em cansaria de mirar,
una dona guapa que s’està maquillant
en una situació força inquietant:
el tren sembla que està flotant
sobre les seves ones de metall:

Són coses que enamoren, aquest detall:
El de maquillar-se o portar un ventall,
petits moments que no són pas especials,
i en broten les històries més essencials.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada