Feta al mig d’un trencall
amb el pont savi per vell;
besades només d’encenall
escampades per un ventall,
Foses per un riu vermell,
a la Vila s’escalfa la pell.
Com si fos l’Àfrica del nord
hi ha gent de tots colors
sortint i entrant de les estacions.
Persones, trens i cotxes, tenen destí
A la gran ciutat o a la casa de vins
si és així la indústria no hi té fi.
L’hivern ha arribat
Amb la teva calidesa al costat.
Hi ets amb els ulls clavats,
en un punt fix i estàtic,
amb la ment navegant
pel bulevard del teva mirada.
Bé picant o bucejant, en tots sentits,
bé en els dobles de les paraules; ara
en les profunditats de la ment.
Amb un ros als dits...
Fumejant, rient, jugant...
Hi has anat venint
i t’hi has acostat
al meu cor
ja hi ets
ara i sempre
et recordaré.
Tarragona
Al mar amb l’arc d’un ballester,
a sota la sorra i lluny un creuer
rajant la bota d’antic servent,
muntanyes insòlites pel camí d’acer.
Busco un raser, Rambla cap dalt
l’ombra cal, toca on pica el ferrer.
Versos mal lligats ho fan sincer,
amb la cara partida d’un missioner
i aire marcial que no hi va bé.
La civis feta amb severitat,
un munt de pedres malgastat
en cales verdes que ha escatimat;
una cosmòpolis per la serenitat.
Brutes funcions excaven els racons,
aura ribera s’empassa marrons
de la gran urbe són intencions,
pobresa amagada pels seus carrerons;
Saviesa denostada sense més intencions
que no ser esborrada del nostre record.
Tancar no em toca encara,
i no ho faré pas per ara,
per no haver de tirar-me encara
que amb ninot vermell la ciutat para.
Sonet a Maquiavel
Tot gira de vell nou sense fer-hi enrenou
tot torna a la calma, han fet baixar l'aigua
com en un antic creuer rics i senyores primer;
aquests bots valen diners, pagar-los els dona drets.
El prudent ara s'exclou i també es mulla quan plou,
udols de la muntanya no els escolta l'Obama,
reforçar llops financers, fer-los gossos sense més,
el que era dels demés s'ho cruspeixen com si res.
Es repinten de vermell i prometen canvi bell,
mostrant la cara bella als qui tenen mamella,
perquè vingui el nou temps en que els bons són els dolents.
Coneixement fa de sella agafat amb anella
la ciència seriosa els fa més aviat nosa
i si s'ha d'amputar ens deixaran una crossa.
Un trocet de Barcelona
un tros del meu edèn
camina l’agost reposat
ple d’estrangers cremats;
ja arribarà el setembre
amb els nadius embalats.
L’estrès i la calma,
d’ací i d’allí;
una ciutat del mediterrani
oberta al mar tocant al cel
de la Barceloneta a Montjuïc.
Germana de València i Tolosa,
cosina de Tunis i Istanbul:
acull i recull
reserva i preserva;
de terra endins també n’agafa,
colors de tots els móns
serpentegen per Les Rambles
des de plaça Catalunya fins a Colom,
pel Passeig i la vella Gràcia,
el Port Vell i el Fòrum Nou.
Quina borratxera d’olors:
Aigua salada i terra humida,
dos rius i el mar nostre
envolten aquesta ciutat.
Constel·lació brillant i mística,
zodiacal, divina, absoluta.
D’una vila bruixa
m’arriba l’encanteri innocent.
Ulls clars i brillants
Mirada incerta i mística
Regent zodiacal de sentiments
És una influencia divina
Que eleva la lletra mediocre i trista
A poesia d’imatge absoluta.
Sorprenent va ser retrobar aquells ulls
sorprenent és el seu somriure
per la quantitat de llum que té
que no és menys que la seva mirada,
connexa i animada pels sentiments,
que li transcorren a flor de pell,
on s’ericen el pèls
sorpresos per la força de l’elixir
que conté el dolç bombó
que és delit de bellesa
que és deliri d’home bo.
