Una prova que faig fer desprès d'escoltar un recital de poesía erotica

Erótico

Callada me cuentas como gozas
Callado tu sensualidad me destroza,
tú cuerpo me cuenta bellas historias,
mi cuerpo te da nuevos argumentos;
describimos lujuria sin palabras.
El monte húmedo y mítico,
asolado por un viento cálido.
Tú pasión y mi deseo danzan un son;
un son mojado, de besos bellosos,
de aliento sensual y húmedo fin.
Mi antorcha arde incesante
en una larga combustión penetrante
para explorar lo más profundo,
para iluminar el oscuro fin,
donde se esconde nuestro placer.
Nuestros bosques íntimos están ardiendo
debemos juntarlos para apagarlos,
pero las ermitas que coronan tus colinas...
lo reavivan estimulados por mi aire ardiente...
quiero apagarlo con el aire de tu boca,
pero tus labios están quemando mis hectáreas...
El esperado fin ya llega...
Tu territorio y mis tierras
van a fundirse en un solo grito;
un gemido caliente...que se apaga;
extinguido por ríos de placer.

Dedicat a la Teresy; font inesgotable d'inspiració

Fallera Major

Fallera major és l’epítet fàcil,

Dolça inspiració de somriures...

és cursi i estrany.

La seva cara motejada

Igual que un bon plàtan canari.

Els seus cabells llargs

Els seus llavis petoners

que ells sols son capaços

d’encendre totes les fogueres

de la festa de Sant Josep.

Una bona companya,

per un llarg viatge

des del sud fins al nord...

una dona del sud

amb un homenot del nord...

El calor del llevant espanyol

escalfant un iceberg d’un riu marronós.

Un dia van ser compatriotes,

Avui admiren i respecten ses arrels.

Quatre barres I dues persones

Distintes, diverses i curioses,

qui sap si alguna volta

siguin de fet ànimes bessones.

D'inspiració en els primers capitols d' "Así habló Zaratrusta".

Retorn

Curt i intens és el retorn;

el retorn infinit i etern

proclamat i temut pels reis,

pels emperadors antics;

conclusió final de vides,

però d’aquelles vides rares,

sacsejades i malaltisses,

vides de profetes,

vides de filòsofs,

vides de poetes...

Que retornen eternament:

Al plor de la tinta

al ball de les síl·labes...

a l’aboragine de les frases,

a les paraules inspirades

que fereixen a l’hora

ànima , ment i quadern.

Pobles i ciutats IV

Martorell

Feta al mig d’un trencall

amb el pont savi per vell;

besades només d’encenall

escampades per un ventall,

Foses per un riu vermell,

a la Vila s’escalfa la pell.

Com si fos l’Àfrica del nord

hi ha gent de tots colors

sortint i entrant de les estacions.

Persones, trens i cotxes, tenen destí

A la gran ciutat o a la casa de vins

si és així la indústria no hi té fi.

Per una bona amiga...

Un poemilla per l’Eva

L’hivern ha arribat

Amb la teva calidesa al costat.

Hi ets amb els ulls clavats,

en un punt fix i estàtic,

amb la ment navegant

pel bulevard del teva mirada.

Bé picant o bucejant, en tots sentits,

bé en els dobles de les paraules; ara

en les profunditats de la ment.

Amb un ros als dits...

Fumejant, rient, jugant...

Hi has anat venint

i t’hi has acostat

al meu cor

ja hi ets

ara i sempre

et recordaré.

Llibertat d'expressió i vexació (www.avui.cat)

Llibertat

Si et fa feredat no hi fiquis el nas
t'ha molestat fins que l'has enmerdat
t'agradat quan has sigut tú l'estimat,
en dius fàstic i es enveja, renegat!

Pensa i estima com vulguis
escriu i estima com pensis
vol i estima com escriguis
si no és així calla i no vexis.

Per la resta segueix somiant,
pel que queda ves estimant,
rima en gerundi poc sublimant
però ara compta el bon amant.

Pobles i ciutats III

Tarragona

Al mar amb l’arc d’un ballester,

a sota la sorra i lluny un creuer

rajant la bota d’antic servent,

muntanyes insòlites pel camí d’acer.

Busco un raser, Rambla cap dalt

l’ombra cal, toca on pica el ferrer.

Versos mal lligats ho fan sincer,

amb la cara partida d’un missioner

i aire marcial que no hi va bé.

La civis feta amb severitat,

un munt de pedres malgastat

en cales verdes que ha escatimat;

una cosmòpolis per la serenitat.

Brutes funcions excaven els racons,

aura ribera s’empassa marrons

de la gran urbe són intencions,

pobresa amagada pels seus carrerons;

Saviesa denostada sense més intencions

que no ser esborrada del nostre record.

Tancar no em toca encara,

i no ho faré pas per ara,

per no haver de tirar-me encara

que amb ninot vermell la ciutat para.

Una de les primeres reflexions fetes a Tarragona

Que vull?

Des d’on sóc la veig
Dormint, tranquil·la, sense amoïnar-se.
No sé si sap que la miro...
...m’agrada!!!
Ara ha girat el cap;
ha vist que escric...
Abans m’ha semblat llegir-li un somriure;
Però s’ha girat i ja no la veig.
Si tant sols pogués acariciar-li els cabells...
...ja seria massa...
...si posés el cap a la meva falda...
No li demano res més;
Ni tant sols que em deixi,
disfrutar i gaudir del seu cos.
Tanmateix si ella volgués
li faria descobrir...
...tot allò que hi ha de bell,
en els sexes...
en el seu
...en el meu.

¿Podria estar amb ella
i no amb ningú més?
¿Podria estar amb mi
per després no haver de patir?

No ho sé ni m’importa
Sé que les seves boniques corbes
M’emborratxarien d’alegria
M’esborronarien de plaer
Si és això el que vull realment!