dilluns, 10 d’agost del 2009

Un amor prohibit

El jardí tancat

Hi ha una tanca al carrer

una tanca plena d’esbarzers.

L’altre dia hi vaig trobar un forat,

l’altre dia vaig travessar la tanca

La tanca d’esbarzers ocultava,

la tanca del carrer amagava:

Un jardí lluminós .

Un jardí ple de flors:

de geranis, clavells i roses de tots colors

La seva fragància en la brisa ,

els seus colors al sol :

són una alegria desbordant,

i inesperada rera la tanca grisa.

La tanca grisa i plena d’esbarzers,

a la tanca del carrer,

avui el forat era tapat;

jo hi he volgut entrar pels esbarzers,

i malgrat que em punxaven amb forces,

l’he pogut tornar a veure:

Aquella preciositat de colors i olors.

Però les punxes ,agudes,

no m’han deixat collir cap flor;

ni tan sols; l’he pogut tocar.

Coses que poden semblar obvies però que avegades s'obliden

Errors?

La vaig desitjar, i li vaig dir.
Greu error ?

La desitjo, i no li explico.

Greu error ?

M’agrada, i no n’hi parlo.

Greu error ?

M’agradava i ho va saber.

Greu error ?

¿ Quin error és més greu,

dir-li o no explicar-li;
no parlar-n’hi o fer-li saber?

Tanmateix els que no erren:
Són els sentiments,
Són les sensacions . . .

I noto i sento que la vaig desitjar;
I sento i noto que m’agrada;
I noto i sento que m’agradava;
I sento i noto que la desitjo.

Un jacuzzi de miedo (www.kinoshots.com)

Jacuzzi de miedo


La voracidad ante todo

lleva a la destrucción,

si estoy nervioso me jodo

y lo pago con aflicción.

Este poema será corto

igual como su autor

que en un verso sordo

acaba de ver su error.

Aún así espera de nuevo

paciente y también cuerdo

que todo se arregle,

que su boca se selle.

divendres, 7 d’agost del 2009

Tabula rasa

Al balcó del meu cor m'he trobat,
primer em veia buit com un forat,
després ras com la tela d'un teulat,
començant a posar teules, n'han faltat.
Trobar-les m'està fent més espavilat
i això que no crec que les hagin robat.

Ara ja em sento més protegit

i no em prem la pressa al pit,
sé quina part falta per tancar

i és per això que puc roncar.

Viure és escriure, ara ho veig.
Per escriure he de viure, ja ho sé.
Viure no m'amoïna, que ho sé fer.

De nou la poesía em torna a refer.

Renaixament

Vaig somiar que et perdia



A nit, vaig somiar que et perdia,

i ara, sóc feliç.

Vaig somiar que te perdia,

que de sobte ja no hi erets.


El mar t’ha arrossegat:

amb la bromera blanca

el cabell negre;

amb la nit fosca

els ulls brillants;

i amb una ona violenta

els llavis que em donen pau.


Tot s’ha fos i s’ha forjat de nou,

tot el meu món és dolor

i està en flames;

les flames del foc que,

a nit, et van fer cendra,

i igual que a tu:

les muntanyes, el bosc i la vall

que són el meu delir,

la meva força de primavera:

que ni el vent ni la tempesta,

ni la pluja ni l’huracà,

mai han fet tremolar.


Tanmateix la suau brisa

que ve cada nit amb el són

s’ho ha endut tot;

ha deixat erma la terra fèrtil,

però sí la terra ha donat vida

en tornarà a donar en el nou dia;

i farà renéixer un arbre avellaner

que celebra amb una flor

el ressorgir d’un jove om.


I jo, encara incrèdul,

ho he vist per fi de nou:

l’avellaner renaixent en la terra fèrtil,

la brisa aturada per les muntanyes fermes,

i el bosc i la vall que s’han retrobat

amb la primera pluja de primavera.


El cabell negre sobre el llençol blanc,

els ulls brillants em miren en la foscor,

i els llavis donen pau a la nit violenta.

1:42 a.m (www.kinoshots.com)

La luz es ciega



Hay sendas sencillas

fácil es que te guíen,

a ver si las pillas

las ovejas que ríen.


Es fácil el embuste

con carta de ajuste,

en los grises circuitos

les esperan cubitos.


El terror de juguete

en esto te promete,

ansiedad y los gritos;

nada les hace mitos.

dijous, 6 d’agost del 2009

Dr. Sabater Pi, d'aquelles persones que mai no morirán

Jordi Sabater Pi

El coneixement neix d'un mateix
avegades més per quan es neix,
haver de fugir d'una casa en pena
i acabar fent una investigació eterna.

L'oficialitat envejosa es feu necessària,
talment com un primat de raça ària
només una anèctdota estrafalària
d'Ikunde, font de tradició mil·lenària.

El goril·les en la boira americans
desde la ciutat del jazz i els caimans,
reconeixement dels dots africans
que l'esforç assolir uns anys abans.

Ara festes, premis i lloances,
millor que no ho medim amb balances,
no és pel mico cregut que els avances;
has fet molt feina i ara descanses.

Aaarrggggggg!!!!


Egpaña

Uns quants obsequis de saló,
unes terres fertils de debó
on creixen amics d'ambició,
si no són teus, és alta traició.

Tots semblen de casa nostra
per veure qui paga ara la ronda,
i que no hi hagi cap esponja.
Soroll i crits a la sala dels primers
guanyen si són els amics dels cambrers:
tu tens poder aqui no valen els teus calés.

Una gavina de color blau
Una rosa de color roig
verds, grocs i de tots colors,
un gaiter barbut i un segador babau,
es criden perquè hi hagi cacau,
pero tots en realitat ho reben en pau.