Hillary Clinton i la política exterior a Àfrica. (www.avui.cat)

Blanca i rossa com ella sola
marxa a Goma i no admet broma
s'entrevista amb un kaiser africà
que és tant bèstia que fa cagar.

Casi llicenciat un comet la tonteria
hi ha qui creu que amb puteria,
impulsat per fets d'un altre dia
de la secretaria desperta l'ira.

Diuen d'ella i un seu company
pagaven maletes per fer dany,
diu que ho arreglarà en un any,
acabar el mal es mereix l'afany.
No com missioners salvadors
ni com ianquis colonitzadors,
que ells es facin els favors
de no crear més plors
de difuminar totes les pors.

L'hora del café a Barcelona (cliqueu per sentir la cançó)

La vita é bella

Centenars de pedres centenàries
I un riu de vides extraordinàries,
un Golden Virgínia al museu Marés,
res d’això no es paga amb calés.

Emoció que s’escapa presa del moment,
Un Ferrari de joguina i un pare somrient,
Un cafè incomparable i un fill admirat
Una bella melodia ben a prop l’ha tornat.

Els cabells enlaire lluny de la muntanya
Ben a prop del mar, podria tornar a udolar.
Just baixava la tartera i un codolar
Llavors no va caure ara tampoc caurà;
arregla la producció patatera
i ho fa a mitja borratxera,
poc després la vida es bella
fumant assentat en una pedra vella.

Un poema més dedicat a l'Ana (siguis on siguis)

La musa

Dues vocals idèntiques,

una sola consonant,

curt, sonor, però intens;

perquè llargues són les hores

i els versos

i les estrofes

i també els poemes,

que ella ignorant’ho però sabent’ho

ha inspirat i creat

dins de mi i de la meva ploma.

I espero no oblidar-la,

La portaré sempre a la tinta

O correrà pel paper,

Viurà sempre als meus poemes,

Exultants d’alegria o tristos i lents.

York a l’Anglaterra de Shakespeare,

O la grisa Nova York de Lorca,

Úniques en inspiració

A tu t’envejaran,

No pas per la grandesa del poeta ,

Admiraran la bellesa de la musa,

Brillant amb llum pròpia i natural,

Lluent pels seus ulls foscos i el seu somriure blanc.

Humanitat

Nablús ja es mig alliberat
primera passa d'un agosarat.
Presos de falsa humanitat
els bojos ara han arraconat.
Tot poble dotat de sernitat
amb menjar, roba i art;
no es cap monstre malvat,
és una noia que vol identitat
sense bombes ni ansietat.

El vell fantasma és amic
i fou creat per l'enemic
que ara li cal fer d'amic,
que no quedi cap enemic.

Tots a una cridaven germans,
desfem-nos dels nostres tirants
uns bons deixebles d'ayatolàs
altres vells falcons militars.

Ara cal alimentar la panxa
que l'esperit s'hi enganxa
i li queda menys recansa
per compartir l'aigua mansa.

Descripció del desig, feta si fa no fa quan tenia 20 anys.

Ganes

Ganes de veure-la,

i poder-la abraçar.

Ganes d’abraçar-la,

i poder-la acariciar.

Ganes de acariciar-la,

i poder-la besar.

Ganes de besar-la,

i poder-la sentir.

Ganes de sentir-la,

i poder-la tenir dins de mi.

Veure-la i abraçar-la,

acariciar-la i besar-la.

Sentir-la com és ella,

tota ella en mi

La sed (www.kinoshots.com)

La sed

Vislumbras tus sueños,
eso que debes tener
y que crees poseer.
Pero todo es de él.

La promesa de cuidarte,
de darte todo cuanto es.
Cuando vuelas se cabrea
y te deja la voz seca.

Alzate ven conmigo,
no se de eso de querer,
pero libre te amo ,
así volando sin sed.

Ve donde quieras ir
que yo puedo dormir,
río tu tenacidad
y verte al despertar.

Un amor prohibit

El jardí tancat

Hi ha una tanca al carrer

una tanca plena d’esbarzers.

L’altre dia hi vaig trobar un forat,

l’altre dia vaig travessar la tanca

La tanca d’esbarzers ocultava,

la tanca del carrer amagava:

Un jardí lluminós .

Un jardí ple de flors:

de geranis, clavells i roses de tots colors

La seva fragància en la brisa ,

els seus colors al sol :

són una alegria desbordant,

i inesperada rera la tanca grisa.

La tanca grisa i plena d’esbarzers,

a la tanca del carrer,

avui el forat era tapat;

jo hi he volgut entrar pels esbarzers,

i malgrat que em punxaven amb forces,

l’he pogut tornar a veure:

Aquella preciositat de colors i olors.

Però les punxes ,agudes,

no m’han deixat collir cap flor;

ni tan sols; l’he pogut tocar.

Coses que poden semblar obvies però que avegades s'obliden

Errors?

La vaig desitjar, i li vaig dir.
Greu error ?

La desitjo, i no li explico.
Greu error ?

M’agrada, i no n’hi parlo.
Greu error ?

M’agradava i ho va saber.
Greu error ?

¿ Quin error és més greu,
dir-li o no explicar-li;
no parlar-n’hi o fer-li saber?

Tanmateix els que no erren:
Són els sentiments,
Són les sensacions . . .

I noto i sento que la vaig desitjar;
I sento i noto que m’agrada;
I noto i sento que m’agradava;
I sento i noto que la desitjo.