Llibertat d'expressió i vexació (www.avui.cat)

Llibertat

Si et fa feredat no hi fiquis el nas
t'ha molestat fins que l'has enmerdat
t'agradat quan has sigut tú l'estimat,
en dius fàstic i es enveja, renegat!

Pensa i estima com vulguis
escriu i estima com pensis
vol i estima com escriguis
si no és així calla i no vexis.

Per la resta segueix somiant,
pel que queda ves estimant,
rima en gerundi poc sublimant
però ara compta el bon amant.

Pobles i ciutats III

Tarragona

Al mar amb l’arc d’un ballester,

a sota la sorra i lluny un creuer

rajant la bota d’antic servent,

muntanyes insòlites pel camí d’acer.

Busco un raser, Rambla cap dalt

l’ombra cal, toca on pica el ferrer.

Versos mal lligats ho fan sincer,

amb la cara partida d’un missioner

i aire marcial que no hi va bé.

La civis feta amb severitat,

un munt de pedres malgastat

en cales verdes que ha escatimat;

una cosmòpolis per la serenitat.

Brutes funcions excaven els racons,

aura ribera s’empassa marrons

de la gran urbe són intencions,

pobresa amagada pels seus carrerons;

Saviesa denostada sense més intencions

que no ser esborrada del nostre record.

Tancar no em toca encara,

i no ho faré pas per ara,

per no haver de tirar-me encara

que amb ninot vermell la ciutat para.

Una de les primeres reflexions fetes a Tarragona

Que vull?

Des d’on sóc la veig
Dormint, tranquil·la, sense amoïnar-se.
No sé si sap que la miro...
...m’agrada!!!
Ara ha girat el cap;
ha vist que escric...
Abans m’ha semblat llegir-li un somriure;
Però s’ha girat i ja no la veig.
Si tant sols pogués acariciar-li els cabells...
...ja seria massa...
...si posés el cap a la meva falda...
No li demano res més;
Ni tant sols que em deixi,
disfrutar i gaudir del seu cos.
Tanmateix si ella volgués
li faria descobrir...
...tot allò que hi ha de bell,
en els sexes...
en el seu
...en el meu.

¿Podria estar amb ella
i no amb ningú més?
¿Podria estar amb mi
per després no haver de patir?

No ho sé ni m’importa
Sé que les seves boniques corbes
M’emborratxarien d’alegria
M’esborronarien de plaer
Si és això el que vull realment!

Per alguns la crisi s'ha acabat...no se'ls havia de donar els calers a ells!!! (www.lavanguardia.es)

Sonet a Maquiavel

Tot gira de vell nou sense fer-hi enrenou
tot torna a la calma, han fet baixar l'aigua
com en un antic creuer rics i senyores primer;
aquests bots valen diners, pagar-los els dona drets.

El prudent ara s'exclou i també es mulla quan plou,
udols de la muntanya no els escolta l'Obama,
reforçar llops financers, fer-los gossos sense més,
el que era dels demés s'ho cruspeixen com si res.

Es repinten de vermell i prometen canvi bell,
mostrant la cara bella als qui tenen mamella,
perquè vingui el nou temps en que els bons són els dolents.

Coneixement fa de sella agafat amb anella
la ciència seriosa els fa més aviat nosa
i si s'ha d'amputar ens deixaran una crossa.

Pobles i ciutats II

Barcelona

Un trocet de Barcelona

un tros del meu edèn

camina l’agost reposat

ple d’estrangers cremats;

ja arribarà el setembre

amb els nadius embalats.

L’estrès i la calma,

d’ací i d’allí;

una ciutat del mediterrani

oberta al mar tocant al cel

de la Barceloneta a Montjuïc.

Germana de València i Tolosa,

cosina de Tunis i Istanbul:

acull i recull

reserva i preserva;

de terra endins també n’agafa,

colors de tots els móns

serpentegen per Les Rambles

des de plaça Catalunya fins a Colom,

pel Passeig i la vella Gràcia,

el Port Vell i el Fòrum Nou.

Quina borratxera d’olors:

Aigua salada i terra humida,

dos rius i el mar nostre

envolten aquesta ciutat.

Més místic que no pas d'amor...

Cúspide

Constel·lació brillant i mística,

zodiacal, divina, absoluta.

D’una vila bruixa

m’arriba l’encanteri innocent.

Ulls clars i brillants

Mirada incerta i mística

Regent zodiacal de sentiments

És una influencia divina

Que eleva la lletra mediocre i trista

A poesia d’imatge absoluta.

Sorprenent va ser retrobar aquells ulls

sorprenent és el seu somriure

per la quantitat de llum que té

que no és menys que la seva mirada,

connexa i animada pels sentiments,

que li transcorren a flor de pell,

on s’ericen el pèls

sorpresos per la força de l’elixir

que conté el dolç bombó

que és delit de bellesa

que és deliri d’home bo.

Racisme? (www.avui.cat)

Emergència

Corre cap a l'esperança
no tement l'enyorança,
primer la desconfiança
i delictes amb recança.

En un pou de fam i mort
tens serveis com tothom
allà on t'havies de fer d'or
cadascú es fa la seva sort.

És una partida de parxís
gires el xamfrà i és la fi
i inculpa a qui t'advertí
que no controla l'esdevenir.

Pobles i ciutats I

València

Ciutat bruixa o embruixada,

La seva lluna il·lumina,

Aquell que sembla perdut

per una platja llarga i solitària,

que vaga mirant el mar,

ple d’olors i sensacions.

El foc la purifica cada Sant Josep

dels mals esperits de la vila cap al cel.

Tret d’una gavina carronyaire

que vol negar les seves arrels,

les d’aquells que un dia van ser germans

i fins tot els més brillants capitans.

Tirant Lo Blanc o Roger De Flor,

En Martorell, els almogàvers

I l’últim front dels maulets.