Fí de la temporada d'estiu

Ara que perdo momentanèament la poesía i també el vers, per explicar que a partir de dilluns que ve només publicaré una entrada diària.
En el primer moment aquest blog va nèixer per espantar cabòries, produïdes per objectius no completats (estudis i feina) i per emocions descavalgades per l'ansietat de patir un munt de canvis en el que estava projectat.
Puc donar fe que escriure cada dia i publicar allò que ja estava escrit feia poc o molt de temps, m'ha ajudat a tornar a la calma, a respectar-me, i a veure-ho tot de nou amb optimisme; master, carrera, feina i plaers. Fer-ho cada dia amb il·lusió i amb la força necessària per fer-ho bé.
Dilluns començo a traçar el camí que me marcat per aquest any, per tant tindré encara més coses per fer, i les he de fer, les vull fer...tantmateix continuaré escrivint i publicant un poema diàri per no abandonar allò que tan m'agrada fer.

Així doncs, si algú em llegeix detingudament queda avisat que hi haurà menys poemes a la xarxa però més vida optimitzada, més fonts d'inspiració perquè allò que he fet no caigui en via morta

Au doncs, una abraçada i fins dilluns!!!

Arropiero V

Rio Tajuña

En les aigües de Maranchón
que van al Jarama, té gana,
veu un poeta que passa
que li diu que vengui chinchón.

Mala pensada d'artista
per sortir a la revista,
l'animal se li enfada:
l'ofega d'una volada.

Una nit més amb ella...

Platja de Castelldefels

Al bar roig imperialista,

quina descoberta tia!!!

Una passejada de velles anècdotes

fins voramar amb restes de pastera

hi poses morro i no ets embustera.

Un nou aprenentatge amb canells ferms,

i tant que ho són, fins i tot erms.

La teva gràcia angelical i incomoda

de no trobar la música celestial.

L’aire es refredava i ens volíem escalfar

Una juguesca estúpida ens va llençar

Al cotxe a corre, hem de corre

Abans que el dia sigui clar.

Quina ximpleria absoluta;

hi ha milers de dies en que no cal forçar.

Arenys de Munt no cedeix (www.eltriangle.eu)

Democràcia

La nostra ja és tan viciada
que tot plegat ve de tornada
menys si passa de l'embaucada
per tornar-se pressió dictada.

Un cop més es vesteixen de dret,
per coses no pertinents de llei,
tanquen micros amb que parla gent
només si allò potser transcendent.

País petit deia el vell cant
i vila petita s'ha fet gran,
l'acció no els era important,
l'opinió si que els dona afany.

Arropiero IV

Can Planas

Un viatge pler de colors
a l'illa i el temps de les flors
uns forasters buscant amors
la francesa troba la mort.

Despenjat l'americà surt,
entra per dalt un assassí,
la veu nua, li dona fí,
folla morta sense ensurt.

Una persona molt especial que he conegut en el moment inadequat

Azahara

Flor de naranjo, que original.

Locura por tú olor, eso es real.

Pellizco al corazón con boca de sed,

Mordisco a la pasión con dientes de miel,

miel de flor de naranjo,

dulce jugo de sus frutos

sujetados ingrávidos

me asaltan mi mente

elevan mi única oración;

haces que sea canción.

Tus ojos son sinceros, sí lo son;

tú oído es hambriento, tengo razón;

enciende tú ira el maltrato y la celosía

corre tú pasión el análisis con devoción.

Un sarcasmo mal usado,

el injusto con el indefenso,

la ironía injusta

vuelve tú ira a mi.

La pasión se enciende

con un gesto sin temor.

De l'equilibri entre el millor de nosaltres i allò que no està tan bé

Jekyll i Hyde

Passions que cremen il·lusions,
ressons que sonen a patrons,
la llibertat és fer veritat
tot allò de sempre desitjat.

Com un llop silvestre afamat
que busca allò que sap li cal
en un bosc d'aquells enrevessats,
per tant ho fa amb tranquil·litat.

Sempre amb la cara per davant,
aquest és el repte important,
no buscar el perdó declamant
si no a cada dia remant.

Arropiero III

Platja de Garraf

Passejada de descans del nou any,
tornada a la feina sense afany,
arriba el deliri que el plany,
que veu en Pantagruel un estrany.

A l'estiu el sol l'hagués ben trencat
ara amb el fred un cap es tustat
amb aquest bocí de penya-segat
la primera vida ja ha segat.