Del encreuat amb la carn batejat
vila plana, es com cal per un prat
que és sempre a nivell del mar
amb fàbrica de seda i rar aviar.
Ara la horta ja no és de secà,
carxofes, enciams i quins melons,
puc donar fe que són molt bons,
amb la boca plena mirant avions.
No poques vegades hi vaig pecar,
primer amb la serenitat humida
més tard amb l’ansietat estabornida
finalment la por es va fer fornida.
KARINA
Una nit fresca de final d’estiu
quan encara tota cuca viu
una bella deessa que riu
però empeny a aquell que escriu.
Un angelet que llança fletxes,
guardades allí amb la nostàlgia,
amb passats amants marca bretxes
món nou abans cantava sàvia.
Antigues paraules com esclops
a la fresca rossa fent glops
mirant a la rossa molts cops
pensant en semàfors, no en stops.
3 de maig
La lluna en un cove
un llop que hi udola
vell el port i antic el born
una passejada curta
feta eterna amb saliva lliscant
coll avall ventre amunt.
la veia allà al cel
i la tenia just al davant
una noia morena amb
els ulls foscos i els llavis rosats
una dona com poques
es un astre com cap
Mai el zenit primaveral
Havia fet florir tant
en un mes prou sec
en un sol dia al tard
mil rajos d’un sol espetec.
Només començar el meu camí, per aquest
mes de maig, em vaig adonar que una altra
vida, camí, alegria i energia
passava prop meu a tocar.
Poc a poc tots dos camins
van resseguint la traça
ara girant ara acostant-se
i perdent-la a voluntat
sense envejar la traça antiga
i amb força per saltar
els nous obstacles i intrigues,
i si algun cop cal separa`ls
que quedin les alegries i no els mals.
Càlida era la seva presència
i tendres les seves llepades
quan ploraves per l’estimada.
Estimaves aquella felicitat,
t’atabalava aquell esverament
quan sorties a voltar al seu costat.
Voltava amunt i avall
i tornava al teu costat
quan corria lliure al parc.
No corria, més aviat saltava
com una cabreta negra,
sense cap mena de banya
si no amb simpàtiques orelles.
Orelles petites i ulls brillants.
Ulls petits i potes llargues.
Potes primes i tronc ferm.
Aquest era el meu Otsoa,
sempre serà el meu Otsoa:
petit, alegre i esverat.
