A una vella amiga amb una bona veu i altres atributs

Cantante

Toda frescor húmedo,

Cada sonrisa es nueva,

Cada mirada eterna.

Es aquella vieja canción

Que todavía me hace saltar.

Cada nota que ella añade

Sin esfuerzo en mi pentagrama,

Llena de ritmos mi cabeza;

Tener toda su melodía

Es un sueño inalcanzable

El poder tocar todas las notas

De su cuerpo y su emoción

Que también es la mía.

Dulces versos susurrados;

Tiernas canciones inspiradas:

Son respiraciones acompasadas;

El ritmo frenético del tren

Que ha de llevarnos juntos

A nuestro particular edén;

Y un galope incesante

Del fuerte i fiel corcel

Que corre con cadencia salvaje.

Inspirat en Lidia Guevara Soto

L'ultim poema que vaig dedicar a l'Ana Bernal

El gerro

Avui l’he vist esquerdar-se,
Aquell gerro bonic,
De formes rodones;
Aquell que no has gosat tocar mai.
Potser l’hauries d’haver mimat,
Sostenir-lo entre els teus braços,
Potser s’ha cregut abandonat
I de pena s’ha esquerdat..
Potser ha cregut que preferies l’altre,
Aquell gerro no tan bonic
Però que ja hi era quan va arribar.
¿ El gerro bonic i rodó
pot haver pensat,
pot haver cregut,
què és l’altre,
el gerro de les flors?
Potser no, potser sí.
Potser l’esquerda li hagi fet aquell
Aquell que el va abandonar al contenidor,
I tu no la vas veure quan el vas recollir,
Si és així cobreix el gerro bonic,
Cobreix-lo amb les roses vermelles del teu roser.

Autoestima

M’encanto, on m’havia ficat?

M’encanto, on m’havia ficat?

Què és greu un canvi de ciutat

o tenir temps per a la soledat?

No hi ha res prou refredat?

Geni creatiu d’instint bipolar

ho escric tot en particular

i pujo la vida en funicular,

ara sí floto, és espectacular.

Escoltant l’ànima que és pròpia

Puc entendre la d’altres, impròpia

En la platja llarga buscant l’utòpia

Soledat viscuda evadint la misantropia.

Cossos on ara sembla viure el mal

No són judicis el que a ells els cal,

que falla? N’hi ha més d’un d’igual,

tanmateix no és cap mal general.

Ara toca corre i no parar

l’alè a la boca ha de tornar

la força d’ànim i muscular

així comença, no ha d’acabar.

Hillary Clinton i la política exterior a Àfrica. (www.avui.cat)

Blanca i rossa com ella sola
marxa a Goma i no admet broma
s'entrevista amb un kaiser africà
que és tant bèstia que fa cagar.

Casi llicenciat un comet la tonteria
hi ha qui creu que amb puteria,
impulsat per fets d'un altre dia
de la secretaria desperta l'ira.

Diuen d'ella i un seu company
pagaven maletes per fer dany,
diu que ho arreglarà en un any,
acabar el mal es mereix l'afany.
No com missioners salvadors
ni com ianquis colonitzadors,
que ells es facin els favors
de no crear més plors
de difuminar totes les pors.

L'hora del café a Barcelona (cliqueu per sentir la cançó)

La vita é bella

Centenars de pedres centenàries
I un riu de vides extraordinàries,
un Golden Virgínia al museu Marés,
res d’això no es paga amb calés.

Emoció que s’escapa presa del moment,
Un Ferrari de joguina i un pare somrient,
Un cafè incomparable i un fill admirat
Una bella melodia ben a prop l’ha tornat.

Els cabells enlaire lluny de la muntanya
Ben a prop del mar, podria tornar a udolar.
Just baixava la tartera i un codolar
Llavors no va caure ara tampoc caurà;
arregla la producció patatera
i ho fa a mitja borratxera,
poc després la vida es bella
fumant assentat en una pedra vella.

Un poema més dedicat a l'Ana (siguis on siguis)

La musa

Dues vocals idèntiques,

una sola consonant,

curt, sonor, però intens;

perquè llargues són les hores

i els versos

i les estrofes

i també els poemes,

que ella ignorant’ho però sabent’ho

ha inspirat i creat

dins de mi i de la meva ploma.

I espero no oblidar-la,

La portaré sempre a la tinta

O correrà pel paper,

Viurà sempre als meus poemes,

Exultants d’alegria o tristos i lents.

York a l’Anglaterra de Shakespeare,

O la grisa Nova York de Lorca,

Úniques en inspiració

A tu t’envejaran,

No pas per la grandesa del poeta ,

Admiraran la bellesa de la musa,

Brillant amb llum pròpia i natural,

Lluent pels seus ulls foscos i el seu somriure blanc.

Humanitat

Nablús ja es mig alliberat
primera passa d'un agosarat.
Presos de falsa humanitat
els bojos ara han arraconat.
Tot poble dotat de sernitat
amb menjar, roba i art;
no es cap monstre malvat,
és una noia que vol identitat
sense bombes ni ansietat.

El vell fantasma és amic
i fou creat per l'enemic
que ara li cal fer d'amic,
que no quedi cap enemic.

Tots a una cridaven germans,
desfem-nos dels nostres tirants
uns bons deixebles d'ayatolàs
altres vells falcons militars.

Ara cal alimentar la panxa
que l'esperit s'hi enganxa
i li queda menys recansa
per compartir l'aigua mansa.

Descripció del desig, feta si fa no fa quan tenia 20 anys.

Ganes

Ganes de veure-la,

i poder-la abraçar.

Ganes d’abraçar-la,

i poder-la acariciar.

Ganes de acariciar-la,

i poder-la besar.

Ganes de besar-la,

i poder-la sentir.

Ganes de sentir-la,

i poder-la tenir dins de mi.

Veure-la i abraçar-la,

acariciar-la i besar-la.

Sentir-la com és ella,

tota ella en mi